Dies enrere, Miquel, amb la veu prima i destrempada, m’explicava que cinc senyors havien tractat de fer-lo fora de casa seua. A ell, a la seua parella i a les filles. Els havien esperat al portal de la finca, amb els braços plegats sobre el pit unflat. Els comunicaren en aquell mateix moment que sols podia pujar Miquel a la vivenda per arreplegar allò necessari.
La família viu en aquella casa des de fa dos anys, i paga 650 euros de lloguer cada mes. El seu contracte de lloguer, com tots els que es firmaren a partir de març de 2019, és de cinc anys, prorrogable a uns altres tres. Per tant, tenien previst de romandre a la vivenda, com a mínim, fins al 2026.
Feia un mes que el propietari s’havia posat en contacte amb ells per dir-los que volia apujar-los el lloguer a 950 euros perquè altres propietaris de la zona estaven aconseguint llogar les vivendes per aquell preu i ell estava perdent diners. La família, afortunadament informada, li va respondre que sols podia actualitzar el preu segons l’IPC amb la limitació del 2%. El propietari va voler bufar i bufar fins a la casa tombar. Malgrat la potència pulmonar, no va poder arribar tan lluny. Sí que ho va fer la línia telefònica quan va contactar amb l’empresa MJ Desokupaciones.
Aquesta empresa, com tantes altres que han aparegut com bolets recentment —Desokupa, Serviokupa, Desokupa Express— es publiciten com a mediadores per aconseguir acords amistosos per fer fora els llogaters, sense necessitat de cap sentència judicial, és a dir, esquivant la llei.
Miquel em va contar la seua història amb un informe mèdic damunt la taula per les lesions que li havien produït; hi hagué empentes i un forcejament quan va tractar de fer pas perquè la seua família pogués entrar dins la vivenda i evitar que els senyors ho feren també. Les filles van entrar en pànic i començaren a escridassar-los. Davant la violència que estaven patint, van telefonar a la Policia Nacional. Quan hi arribaren, tant els de l’empresa, com la mateixa policia, van recomanar-los, amb acritud, firmar un acord amistós d’eixida de la vivenda en un mes. La família, coaccionada, el va firmar. Així doncs, el 5 de febrer es compliria la data d’abandonament de la vivenda i en aquesta data els de MJ Desokupaciones amenacen de tornar. Tot i que la família de Miquel tenia dret a romandre-hi fins al 2026!
Desconcertats per l’actuació de la policia, anaren a denunciar els fets al jutjat de guàrdia, on, en dos dies, els van aprovar una ordre d’allunyament preventiva tant dels senyors de l’empresa com del propietari. La notícia d’aquesta acció judicial que va quedar tan bé, tan fotogènica, absolutament natural, fou celebrada. Ha sigut un cas aïllat, la majoria no arriben a aconseguir aquesta protecció judicial.
Si mireu els webs d’aquests negocis observareu, més enllà de cossos unflats de músculs, que un dels eslògans que totes repeteixen és que són 100% legals. Tinc tendència a espesseir les coses més que a simplificar-les, però no em digueu que no sona sospitosa aquesta defensa preventiva. Sonen a depredadors dels altres.
