No a la MAT del Pallars

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot torna amb el PP. A finals de juliol vaig ser dos dies a les Terres de l’Ebre i, reunit amb la Plataforma de Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs m’alertava que el PP prepara un nou Pla Hidrològic Nacional que contemplarà transferències massives d’aigua del riu Ebre cap a altres atonomies: “Només Múrcia ja n’ha demanat 500 hm3! Caldrà tornar a sortir als carrers per defensar el riu i el Delta”. El PP no té majoria absoluta però governa com si la tingués gràcies a la incapacitat de PSOE i Podem de sumar per fer oposició.

Tot torna també al Pallars: fa 10 anys Red Eléctrica Española (REE) va voler impulsar la construcció d’una línia de molt alta tensió (MAT) de 400.000 volts al sud de la comarca del Pallars Jussà, que afegia una nova fractura a un territori que està travessat per dues línies elèctriques de 220.000 volts d’est a oest. Aquell projecte es va poder aturar el 2012, però ara veiem que només momentàniament, per la pressió unànime de tot el territori, juntament amb el Govern català de CiU.

El 28 de juliol de 2017 REE ha tornat a moure’s per tal de ressuscitar el projecte: no ho ha fet amb declaracions, anuncis ni notes de premsa, sinó per mitjà d’una resolució del Ministeri de Medi Ambient publicada al BOE tres dies abans, en la qual es fa una declaració favorable d’impacte ambiental de la subestació d’Isona i del seu traçat des de Penyalba (origen de la línia) passant pel Pont de Montanyana, Castell de Mur i Llimiana fins a Isona. Sembla que la voluntat del Ministeri és completar les connexions elèctriques amb França per poder vendre possibles excedents energètics.

Red Eléctrica Española pretén construir una nova línia de molt alta tensió al Pallars Jussà, amb torres de 70 metres d’alçada a tocar del castell medieval i de la col·legiata romànica de Mur

L’estil del PP és el dels vells temps: ni la Generalitat catalana ni els municipis afectats han estat prèviament informats d’un traçat amb un fortíssim impacte visual (torres de 70 metres d’alçada) i amb possibles implicacions per a la salut de persones encara no estudiades ni analitzades, així com també amb greus implicacions d’impacte ambiental: la nova MAT de REE passaria, amb aquesta traçat, a tocar de la serralada del Mont-sec, zona protegida per la UE (Xarxa Natura 2000) i zona també en tràmit al Parlament de Catalunya per ser declarada parc natural. ¿S’ha plantejat REE, per exemple, la possibilitat de reconvertir una de les dues línies existents d’alta tensió (la Torre de Tamúrcia-la Pobla de Segur o el Pont de Montanyana-Tremp) en una línia de MAT? S’ha plantejat REE construir la MAT a tocar d’una de les dues línies ja esmentades, per tal de no crear una nova fractura elèctrica a la comarca?

La nova MAT que proposa REE preveu construir torres de 70 metres a tocar del preciós conjunt monumental de Mur, amb un castell i una col·legiata de l’època medieval que ja són avui el monument més visitat al Pallars. REE trenca totalment els esforços de dècades de la Generalitat i de la gent del Pallars per recuperar un conjunt monumental meravellós, també en part finançat per la Unió Europea (el camí de ronda de la muralla i l’escala d’accés a la torre del castell de Mur) i també per La Caixa (la restauració dels capitells del claustre de la col·legiata de Mur). Catalunya i el Pallars no poden permetre una agressió al patrimoni històric com aquesta.

Altres països de la UE impulsen una nova cultura energètica, més respectuosa amb el medi ambient i que aprofita els recursos naturals (el sol, el vent) i fomenta l’autoconsum. L’Espanya del PP segueix ancorada en la protecció dels monopolis elèctrics de Madrid i dels seus galàctics beneficis. Així, a Espanya el cost de l’electricitat per a les petites empreses i per als ciutadans figura entre els més cars d’Europa, mentre que per a la gran empresa espanyola és el més barat, segons un estudi recent de la patronal PIMEC. En el referèndum de l’1 d’octubre els catalans també podem optar per un país que faci les coses millor en l’àmbit energètic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona.