Fa uns dies, un ciutadà alemany molt ben informat em comentava que tenia la sensació que els ciutadans de les Balears no acabem de ser conscients de l'enorme interès existent a Alemanya per aquest arxipèlag: moltíssims doblers en joc, va venir a dir, molts més dels que segurament ens imaginem.
És possible, però ell tal vegada no tenia prou en compte la cobdícia illenca. Els especuladors locals no tan sols deixaran d'estar al cas dels interessos dels especuladors estrangers, sinó que, de fet, no pensaran en una altra cosa. Aquest estiu, un diari local publicava un titular cridaner: “Balears val 78.156 milions”, deia. I és cert, si més no pel que fa al valor cadastral: aquesta xifra seria la suma dels valors cadastrals de tots els edificis i el sòl d'aquestes illes, valors que han tingut un increment del 13,5% en els últims deu anys. La xifra venia de la madrilenya Direcció General del Cadastre, que fa uns mesos va publicar les dades actualitzades del cadastre del Regne d'Espanya, incloent-hi les de les comunitats autònomes i els municipis. Si teniu curiositat, el País Valencià hi surt valorat en 246.795 milions d'euros, i Catalunya, en 429.457 milions.
D'acord amb aquesta font, si a Elon Musk, en comptes de Twitter, li hagués agafat per comprar-se les Balears, també ho podia haver fet, i amb certa folgança. O no, perquè òbviament el valor patrimonial, el valor real o de mercat, és molt superior al cadastral. Ningú pot saber quant valen actualment les Balears, perquè el preu de cada metre quadrat tendeix a disparar-se en funció dels paràmetres més diversos. Una antiga i humil caseta de pescadors del barri de Santa Catalina de Palma, mínimament reformada i maquillada amb una visita al Leroy Merlin de torn, es ven avui per un preu que supera els cinc-cents mil euros. Una altra caseta senzilla, en una localitat costanera que preferim no anomenar per no contribuir a la gentrificació, supera els sis-cents mil. Totes dues casetes són venudes sense problemes. Les grans vil·les i mansions, amb preus que no baixen dels tres milions d'euros (sovint es tripliquen o quadrupliquen), també troben compradors aviat.
Un reportatge recent del diari Ara Balears ens assabentava que cada mes es venen a Balears 700 propietats immobiliàries a estrangers. O dit d'una altra manera, 23 propietats s'escripturen a nom d'un ciutadà estranger cada dia. Al reportatge, de Jaume Perelló, llegíem també que “el preu mitjà de les transaccions immobiliàries a l'Arxipèlag supera per primera vegada els 400.000 euros, marcat per una demanda i un potencial econòmic exterior que deixen sense opcions els illencs”. Afegim-hi que tal vegada no se'ns ha acudit, però les zones ja gentrificades i madures, com s'Arenal o Magaluf, de tan madures es poden tornar a gentrificar: els blocs de pisos poden ser substituïts per habitatges luxosos, per exemple. Sembla que molts illencs sí que són conscients del valor que han assolit les Balears a fora. I estan disposats a no deixar-se'n perdre ni un cèntim que en puguin aplegar.
