Creuers sostenibles

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’ ús de gas natural liquat com a combustible alternatiu, bonificar els vaixells més nets i electrificar la seua flota interna de vehicles són algunes de les apostes innovadores del Port de Barcelona per millorar la qualitat de l’aire des de les seues instal·lacions. Molt sovint, i a totes les escales, els interessos econòmics col·lideixen amb les exigències ambientals. Tanmateix, la iniciativa pionera promoguda per l’equip del president Sixte Cambra demostra que la sostenibilitat pot ser una bona aliada no únicament per al desenvolupament, el creixement i la generació de riquesa, sinó també per continuar construint una marca amb prestigi social, a casa i arreu del món.

El metabolisme d’un gegant tan potent com el Port de Barcelona té dues vessants contraposades. La primera és la seua dimensió com a motor econòmic rellevant amb sectors diversificats, entre els quals n’hi ha dos amb característiques molt diferenciades. Per un costat, el trànsit de mercaderies i, per l’altre, el turisme, tant d’embarcacions menudes com de grans creuers. Alhora, el funcionament d’aquest colós implica impactes ambientals intrínsecs a l’activitat portuària, des de la mateixa ocupació del territori costaner i els efectes d’erosió al litoral sud fins a molts d’altres, com ara la generació de residus de tot tipus, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i partícules o la contaminació acústica, a més de presentar riscos potencials arran la manipulació de materials perillosos. Però una bona gestió ambiental i una planificació a llarg termini poden millorar en gran mesura aquests efectes.

Aquest és el compromís del Port de Barcelona: integrar la preservació de l’entorn en la seua generació de marca, per responsabilitat social i perquè, a llarg termini, la sostenibilitat es consolidarà com un factor de prestigi i de competitivitat davant altres alternatives de l’entorn mediterrani. Hi haurà, efectivament, un gran nombre d’efectes nocius a l’entorn que no es podran evitar mai; tanmateix, els objectius ambiciosos del Pla de Millora de Qualitat de l’Aire presentat a l’octubre mostren que es poden posar en marxa iniciatives valentes en benefici del medi natural i la salut de les persones —ja que es milloraran les característiques de l’aire que es respira a Barcelona— sense comprometre els beneficis econòmics d’aquesta infraestructura emblemàtica de Catalunya i tota l’activitat al seu voltant.

El Port de Barcelona assumeix, abans que res, la seua responsabilitat. La diagnosi, elaborada amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya, revela que s’hi generen el 7,6% dels òxids de nitrogen que s’emeten a la ciutat i és la font de l’1,5% de la contaminació de partícules en suspensió PM10. Per la seua banda, el trànsit vessa a l’atmosfera quasi el 60% de NOx i el 20% de PM10.

L’impuls del gas natural liquat com a combustible opcional a les alternatives fòssils ha anat avançant durant aquests mesos. Així, al gener, Gas Natural Fenosa va fer la primera càrrega —bunkering— per a un ferri d’Abel Matutes de Baleària, companyia també implicada en el repte de reduir les emissions al Port de Barcelona. I recentment s’han dut a terme les proves pilot d’un generador mòbil per subministrar electricitat a vaixells Ro-Ro i d’una gavarra per a subministrar gas natural a embarcacions. A més, també es testarà el combustible menys contaminant en les maquinàries terminals, com és el cas de les straddle carriers APM Terminals Barcelona i BES.

L’Environmental Ship Index, el Clean Shipping Index o el Green Award són tres esquemes de bonificació reconeguts a escala mundial que el Port de Barcelona ja ha posat en marxa per poder bonificar el 5% de la taxa per vaixell, en tant per cent màxim per la legislació actual. És a dir, el respecte ambiental ofereix avantatges econòmics. Per aquest motiu, el president Cambra vol instar un canvi de llei perquè aquestes bonificacions pugen fins el 40% per motius vinculats amb la sostenibilitat i, d’aquesta manera, atraure els ferris, creuers i embarcacions més nets.

Les millores ambientals del Port de Barcelona també han estat valorades pels operadors de creuers, un sector cada vegada més preocupat pels paràmetres ambientals davant les noves exigències i rivalitat en aquest negoci. Els ports han esdevingut una porta d’accés prioritària a milions de turistes, un model de visitant que prima el consum i les compres. La capital catalana va rebre 2,6 milions de creueristes el 2016 i ja es mostra una tendència: menys vaixells i de més capacitat. A València n’hi van arribar 400.000, el 70% en trànsit i el 30% en règim de homeport o port base, segons les dades ofertes pel president de l’Autoritat Portuària de Valencia, Aurelio Martínez.

Els creuers sostenibles poden sonar a oxímoron; tanmateix, els vents de la sostenibilitat ja inspiren nous fulls de ruta en l’entorn portuari.
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.