Aeroport de Barcelona: boicot premeditat de l’Estat?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A primers d’agost la Comissió Europea (CE) va respondre una pregunta parlamentària meva presentada al maig d’enguany: així que van començar els retards en el control de passaports dels passatgers provocats per la Policia Nacional a l’aeroport de Barcelona, vaig denunciar-ho a la CE.

La resposta de la CE va ser feta pública el dia del màxim caos a l’aeroport de Barcelona: fins a 1.000 persones es calcula que el 4 d’agost van perdre l’avió per la vaga encoberta i/o excés de zel en els controls esmentats. “L’Estat espanyol no ha demanat una pròrroga en l’aplicació de la norma europea de seguretat del 2016 als aeroports, com sí que han fet 12 països de la UE”, diu la resposta de la CE. És a dir, Espanya hauria pogut demanar una pròrroga per evitar les llargues cues del Prat de fa mesos... i no ho ha fet.

Curiosament, l’empresa Eulen gestiona la seguretat de 27 aeroports de la xarxa centralitzada d’AENA, però el conflicte laboral dels seus treballadors només ha esclatat a l’aeroport de Barcelona. Sembla que a l’aeroport de Barajas hi ha 1.000 agents de seguretat, mentre que al Prat sembla que només n’hi ha 300. Aquest fet no és casual si el que es volia era provocar el col·lapse que s’ha provocat, atès que aquest estiu l’aeroport de Barcelona està previst que torni a superar en quantitat de passatgers el de Madrid: ja l’any 2016 al juliol i a l’agost Barcelona va assolir la xifra de 5 milions de passatgers, i va superar els que van volar des de Madrid. Sembla ser també que AENA el 2016 va adjudicar els contractes de seguretat a Barajas per 265 milions d’euros i al Prat només per 59 milions d’euros. No cal, per tant, ser un mal pensat per atorgar a l’opció “boicot premeditat” del Govern del PP un alt percentatge de probabilitats, quan falten poc més de dos mesos per al referèndum d’independència de Catalunya.

El Govern espanyol no ha demanat una pròrroga en l’aplicació de la norma europea de seguretat del 2016 als aeroports, com sí que han fet 12 països de la UE

El cinisme del PP torna a assolir nivells màxims: Rajoy va dir que “AENA gestiona los aeropuertos de España y solo hay problemas en el de Barcelona; la culpa no es de AENA”. Andrea Levy va dir que “el Govern espanyol lidera el conflicte del Prat davant la inacció de la Generalitat” i García Albiol va acusar-la literalment de la vaga dels treballadors. Fins i tot Foment del Treball va demanar “responsabilitat al Govern central”, ja que és l’únic Govern que encara monopolitza la gestió dels aeroports, un fet insòlit al món desenvolupat. Cal recordar que el 2006 el traspàs dels aeroports a la Generalitat va caure en la retallada del nou Estatut quan va passar per Madrid.

L’ANC ha repartit prospectes als milers de passatgers que feien cua a l’aeroport de Barcelona per informar-los que el Govern espanyol és l’únic responsable de la vaga: l’ANC ens recorda que l’1 d’octubre ens juguem la gestió dels nostres aeroports i posar fi a l’espoli dels beneficis del gran aeroport català: segons AENA, referits al 2014 (darrer any disponible), el Prat va generar quasi el 50% dels beneficis totals dels aeroports espanyols, és a dir, 339 milions d’euros (només 28 milions guanyats a Barajas).

Als aeroports més grans del món, gestionats de manera individual des del mateix territori amb poder de decisió en mans de governs regionals, locals i/o sector privat, aquests beneficis solen finançar la construcció d’infraestructures d’accés als mateixos aeroports (metro, trens regionals i d’alta velocitat...). A Espanya en canvi, tal com passa també amb els ports, els pocs aeroports que generen beneficis han de compensar cada any la majoria dels que generen pèrdues (aproximadament, a partir d’un trànsit aeri de 2 milions de passatgers un aeroport ja genera beneficis).

Els costos del centralisme madrileny són creixents per als catalans i ho poden ser encara més si perdem l’1 d’octubre. Els beneficis de guanyar un Estat, si després fem millor les coses, poden convertir Catalunya en la Dinamarca del sud d’Europa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.