Elon Musk i les salamandres

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'home més ric del món, el nou propietari de Twitter, Elon Musk, escampa regularment globus sonda sobre els canvis que infringirà en aquesta xarxa social. Sembla un nen llançant bombes fètides, però més aviat m’ha fet pensar en una novel·la de ciència-ficció que és una crònica realista, La guerra de les salamandres, de Karel Čapek. L’autor txec advertia, el 1936, dels perills de rebre acríticament tota novetat presentada com el millor dels avenços per gaudir d’una vida còmoda, de la millor de les societats! Ja fa temps que la ingenuïtat de Twitter i la sorpresa per la novetat han quedat enterrades. Han passat prou anys per veure la recargolamenta d’aquest negoci: la base de tot és xuclar el temps dels ciutadans, la seva atenció i tot de bocins d’experiència quotidiana compartida. Però, quin canvi cultural significa aquest compartir massiu? Abona la idea publicitària que és molt més important exhibir el que es fa, engrandir-ho, fer-ho estel·lar, que no pas el que es fa en si mateix. Abona aquesta idea i la porta a tots els racons de la vida. Fa uns dies, Javier López Alós, en un article a El País, reflexionava sobre on queda l’intel·lectual, un intel·lectual irremissiblement precari, davant els dictats de la productivitat, la projecció pública i algun grau d’institucionalització. Apuntava el malestar que genera la impressió de no produir mai prou, de no tenir mai prou atenció (davant l’exigència de “fer-se i romandre visibles”) i de no ocupar mai l’espai merescut.

Desenganyem-nos, la televisió i les xarxes han fet una pinça que es retroalimenta, es pesquen estrelles que vociferen per cada banda. I els dos han anat modelant unes maneres de parlar i de pensar: tot fet de capsuletes ínfimes, lemes, cops de puny, atzagaiades, maneres de cridar l’atenció... Tot per l’audiència i pels retuits. Dels perills de la televisió, ens en va avisar Pasolini. A les xarxes hi hem caigut de quatre grapes. La falta de manies i l’aire de cowboy trumpista d’Elon Musk fa caure la bena dels ulls o qualsevol disfressa embellidora. Però la lògica de l’addicció i l’exhibicionisme és la mateixa per altres xarxes.

Mirem el mirall que mostra Twitter, la dependència de funcionament a l’hora de “fer visible” que ha creat en empreses, corporacions, governs, entitats, mitjans, iniciatives, figures públiques i no públiques de tota mena. Grans corporacions tecnològiques han acumulat un imperi d’influència i d’autoritat sobre el món sencer que esborrona. Aquests dies he pensat en el món abans de Twitter i si seria tan fàcil tornar-hi (aquest article mateix espera, delerós, retuits i interaccions un cop salti a l’arena de les xarxes). Tothom està agafat per la paradoxa.

Els acomiadaments massius de Musk a Twitter actuen com les salamandres de la novel·la “predistòpica” de Karel Čapek, que Males Herbes va recuperar el 2015. Al món de la novel·la de Čapek es pregunten amb la boca petita —sol passar— pels problemes que pot generar l’explotació laboral global d’unes salamandres que caminen i que poden tenir habilitats properes a les dels humans. Les comencen a ensinistrar i a reproduir per a les seves finalitats —turbocapitalisme manxant a tot drap—, sense que importi el desastre climàtic ni l’equilibri del sistema de vida. Una vegada més s’obvia el poder anihilador de la mà humana, tant si el gran magnat es diu Bondy —a la novel·la de Čapek— com si es diu Elon Musk. El primer, quan van maldades, no torna a aparèixer. El segon encara ensenyarà la cara i la barra per temps.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Anna Ballbona
Anna Ballbona

Escriptora i periodista