La darrera enquesta publicada a Balears, el diumenge dia 9 d’octubre –en el diari Última Hora, realitzada per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES)–, augura que l’esquerra perdrà la majoria absoluta de la que gaudeix d’ençà el 2015. La dreta (PP i Vox) podria obtenir-la, però existeix una probabilitat prou significativa que el PI la impedeixi. Cosa que convertiria aquest partit en el decisiu, seria el que permetria que Francina Armengol obtingués el seu tercer mandat consecutiu. No és creïble que d’alguna manera permetés un govern alternatiu de dreta –mitjançant el vot a favor o l’abstenció– en el qual hi hagi Vox o, com a poc, que aquest partit el condicioni. Ara bé, només seria possible el pacte amb l’esquerra si el PI en efecte mantingués almenys dos dels tres escons que ara té. Cosa que una lectura atenta de l’enquesta permet entendre que no la té assegurada.
Abans de seguir amb l’anàlisi, convé explicar que l’IBES publica sondatges d’intenció de vot per al diari citat de forma periòdica. A les Illes ningú més ho fa. Per tant, la seqüència d’enquestes d’aquest institut, dirigit pel psicòleg social Gonzalo Adán –també professor de la Universitat de les Illes Balears i coautor de dos llibres d’anàlisi política i electoral de les Illes–, dona una informació prou completa per a l’anàlisi que cap altre estudi demoscòpic no ofereix. De les tres enquestes de l’IBES publicades en el mateix diari durant l’actual legislatura del Parlament balear es desprèn que el PI, com s’ha dit abans, no té segur salvar els 2 dels 3 escons dels quals ara disposa. Així és: a les eleccions de 2019 va obtenir el 8,9% dels sufragis i 3 diputats; a l’enquesta de juliol de 2021 tenia una intenció de vot a Mallorca que arribava al 7,7% i que li permetia pensar en tenir 2 escons; el març d’enguany els suports baixaven fins al 6%, mantenint la parella d’escons, i ara l’enquesta referida augura que en el conjunt de Balears recollirà un 5,7%, cosa que vol dir que a la circumscripció de Mallorca seguria estant al voltant del 6% -el sondatge no ho precisa-.
Sembla clar, doncs, que la tendència dels suports al PI ha estat fins ara declinant. Cosa que planteja el dubte de que pot passar en els set mesos que queden per a les eleccions. Si s’aplica al 5,7% balear previst el marge d’error sobre la mostra sociològica –1.300 entrevistats– que la fitxa tècnica del sondatge reconeix –3%– s’entén que afinar el resultat d’una candidatura amb tan pocs suports com la del PI és força complicat. Una petita desviació a la baixa i el PI podria quedar sense representació, atès que el tall per entrar en el repartiment d’escons és el 5% per la circumscripció, que en el seu cas és Mallorca. I això, sense que l’enquesta falli,ja que en realitat preveu aquesta opció.
És cert que els últims dos anys el PI ha sofert una intensa crisi interna que, sens dubte, ha afectat la seva intenció de vot. I el fet que ara estigui internament tranquil pot fer pensar que ha interromput l’evolució negativa. És possible. De fet, que el sondatge citat preveixi gairebé el mateix percentatge de vot que el març passat permet suposar-ho. Tanmateix, tal i com aquest setmanari ha informat en alguna ocasió, també és vera que existeix la possibilitat que una altra formació del mateix àmbit ideològic –Convergència per Mallorca– competeixi amb ell, cosa que faria prou probable que tot dos acabessin sense representació.
En resum: abans de donar una variable electoral del PI com a més probable que d’altres, caldrà conèixer com es resoldrà la incògnita de com es presentarà a urnes –tot sol, competint amb Convergència o si s’uniran tot dos– i, després, s'haurà de saber com evoluciona la tendència de la seva intenció de vot. Dit d’una altra manera: no hi ha res tancat i no cal encara donar per fet que el PI podrà fer Armengol presidenta per tercera vegada. El que sí pareix segur, segons l’enquesta de referència, és que si el PI falla, PP i Vox arribaran a la majoria absoluta.
