El dia és càlid i el cel està net de núvols. Sobre l’atzur despoblat, uns punts tornassolats ballen, al ritme del seu cant. M’entretinc mirant-los, amb aquella silueta peculiar, i com descriuen filigranes, durant les quals encalcen tota mena d’insecte volador. Els abellerols estan de pas, cap a l’Àfrica tropical, però tot i això, s’entretenen en aquell camp, on han descobert un bon rebost on alimentar-se. És un ocell enigmàtic, sembla l’obra d’un pintor expressionista, amb pinzellades potents i contrastades. Des de lluny, els seus reflexos són com bocins d’arc de Sant Martí, tenen tots els colors de la difracció de la llum.
Mentre bade mirant el ball dels abellerols, pense en l’article que haig d’escriure, i repasse mentalment possibles temes. Em venen al cap les amenaces nuclears de Putin, i la resposta dels nord-americans, indicant que un atac nuclear rus tindrà una resposta seua decisiva. Des de l’inici del conflicte, les dues superpotències s’han amenaçat amb la guerra nuclear al davant de la impotència de la resta del món, quan no de la seua complicitat. Em sobta també el silenci de la comunitat acadèmica, i com no hi ha hagut cap tipus de comunicat dels científics condemnant no sols un possible atac nuclear rus, sinó també una resposta equiparable dels nord-americans i aliats.
També pense en el sabotatge del gasoducte Nord Stream que allibera tant de metà com tres mesos de circulació rodada a Dinamarca i que és un nou perill per al canvi climàtic. Alguns acusen els nord-americans, altres els russos, i en especial al submarí K-329 Bélgorod, que transporta un torpede denominat “l’arma de l’Apocalipsi”. Aquesta no sols produiria una explosió nuclear, sinó també un tsunami i una pluja radioactiva que arrasaria tot el litoral. Uns i altres amenacem amb l’apocalipsi, i, en canvi, menystenen, o s’obliden, del canvi climàtic.
I això em fa recordar un recent article de Fernando Savater, on citava Steven E. Koonin, i el seu llibre “Unsettled?”, “una introducción a la ecología no histèrica” i on el tal Koonin “niega que pueda existir un consenso científico sobre el clima por la poca fiabilidad de los modelos predictivos. En cualquier caso, los apocalípticos que predican el decrecimiento energético son fanáticos, no ilustrados, porque el desarrollo industrial es imprescindible para mejorar la vida humana y luchar contra la misèria”. I d’aquesta manera, El País publicava en les seues pàgines centrals un article negacionista, donant pàbul a un llibre dolent, ple d’errors conceptuals. I Savater aprofitava per a titllar els ecologistes d’apocalíptics i fanàtics, i s’alineava amb Jiménez-Losantos, Sánchez Dragó, i tota la caverna mediàtica.
Pense en tot això, en aquesta tristor de món. Mentrestant, els abellerols segueixen planejant, fent aquelles acrobàcies aèries, en l’aire límpid. Abans costava prou veure’ls, no era una espècie particularment abundant, però ara cada vegada són més freqüents. L’augment de les poblacions sembla ser conseqüència del canvi climàtic: l’alça de les temperatures ha beneficiat la seua expansió per Europa i fins i tot ha arribat a Regne Unit, on aquest any ha criat per primera vegada. D’aquesta manera, l’abundància d’abellerols és un exemple més de l’alteració climàtica que pateix el món. Els mire i comprenc que mai més veuré el ball de l’abellerol com abans. Malgrat atresorar tanta bellesa.
