Així com passen els mesos es va dibuixant la possibilitat que els resultats electorals del pròxim mes de maig suposin majories polítiques diferents a les institucions illenques més importants. A no ser que hi hagi majoria absoluta dretana a la majoria de les quals, o per tot. A l’espera de futurs sondatges d’intenció de vot, l’anàlisi més generalment acceptat és que a Palma la dreta té prou més força que en el conjunt de Mallorca i que en el total balear. O sigui que és probable que el consistori de la capital caigui en mans dretanes, que el PI -o qualsevol vol altra candidatura que pugui existir en el seu lloc - decideixi el govern del Consell mallorquí i que la presidenta que investeixi el Parlament també depengui del PI o, si no, serà de dretes.
Diferents majories. L’escenari institucionals multicolor és una probabilitat alta. A Palma, la força de Vox és prou important: el 2019 hi concentrà més del 56% dels suports que recollí a tota Mallorca. Amb tota seguretat passarà per l’estil el maig de l’any que ve. A la força ultra se li sumarà l’ascens de vots del PP. Sobre els 29 escons que formen l’ajuntament, és molt probable que l’adició de PP i Vox superi els 14 regidors. Així ho augurava l’última enquesta publicada -el mes de març –: atorgava una clara majoria absoluta a la suma de les dues forces. L’esquerra tem que la força dretana a les locals a Palma arrossegui vots d’aquest àmbit cap al Consell i Parlament per la circumscripció de Mallorca.
El Consell de Mallorca està format per 33 escons. Són 4 de diferència sobre els 29 de l’ajuntament de la capital. Poden semblar poca cosa però són prou importants. Perquè com que la força dels ultres es dilueix molt fora de Palma – un 44% del total que recollí Vox el 2019 es va repartir entre els altres 52 municipis de l’illa- i el PI hi té la immensa major part dels suports -el 80% del seu vot total-, aquests 4 escons de més que té el Consell en relació a l’Ajuntament de Palma fan molt més difícil la majoria absoluta dretana. Així que el govern insular segurament dependrà del PI o de qualsevol altra candidatura regionalista que s’hagi pogut crear en el seu lloc: cal fer la reserva atès que hi ha dos grups en aquest espai, el PI i Coalició per Mallorca, que podrien aliar-se o competir.
El Consell de Menorca es dona per gairebé segur que seguirà en mans de l’esquerra, a no ser que Vox hi aconsegueixi entrar i sumat a l’increment de vot al PP permeti la majoria dretana. Però hores d’ara no es contempla com a una opció probable.
El Consell d’Eivissa està governat pel PP -amb 6 escons més 1 de Ciutadans, sobre els 12 que el formen - des de 2019. Segons l’enquesta referida, la força del PP va en augment i podria entrar-hi també Vox, cosa que fa pensar que la institució seguirà en mans de la dreta.
En el cas del Consell de Formentera, com el de Menorca, no hi ha indicis que l’esquerra hagi de perdre la seva còmoda posició de govern.
En el Parlament no pareix possible que hi hagi majoria absoluta de cap dels dos blocs. L'enquesta del mes de març així ho augurava. Cosa que obriria la porta al PI -o una altra candidatura regionalista en el seu lloc – per convertir-se també, com en el Consell de Mallorca, en la clau de la formació del Govern. Ara bé, a la Cambra legislativa també hi aporten lògicament escons les altres illes. Atesa l’estabilitat que es preveu a Menorca i Formentera, l’únic possible canvi -a banda de Mallorca – podria arribar per Eivissa. I per aquí neix el temor de l’esquerra a que el PI es quedi sense ser la clau. Com que confia que si necessita els seus vots els tendrà, si la força regionalista no bastés per inclinar la balança seria dramàtic per als progressistes, suposaria que la dreta governaria.
El drama potencial per a l’esquerra vindria d’una pujada de la dreta a Eivissa: que Vox s’hi fes amb un dels 13 diputats que aporta l’illa a la Cambra -el 2019 es quedà sense cap amb un 4,96% dels sufragis, a 3 centèsimes del tall del 5% per entrar en el repartiment d’escons - i el PP en sumés un altre, a costa -tot dos – dels que varen obtenir Ciutadans i Podem -o per ventura el PSOE-, dos escons que podrien deixar el PI fora de la capacitat de desequilibrir i atorgar la majoria absoluta del Parlament a la dreta. Al respecte és molt significatiu que el PSOE hagi iniciat una dura ofensiva contra el president conservador del Consell eivissenc, Vicent Marí, acusant-lo davant de la fiscalia anticorrupció. No és per casualitat. L’esquerra s’hi juga molt: el flanc eivissenc podria ser essencial a l’hora de forjar una pròxima majoria dretana a Balears.
