Una notícia de l'Ara Balears del passat 24 d'agost informava que les Balears han registrat un 65'33% més de vols en jets privats durant el primer semestre de l'any en curs que l'any 2019 (un any que, més que en referència comparativa, s'ha convertit durant el 2022 en un veritable mantra). Concretament, des del començament d'any, els aeroports illencs havien rebut 14.539 avions privats, 5.745 més que el susdit 2019. Per abundar en la comparativa, segons dades d'Aena només al juny havien arribat a Balears 5.023 jets privats, un 43'43% més que al mateix mes del 2019, que en van arribar 3.502.
Una altra notícia, aquesta del 28 d'agost i del Diario de Mallorca, ens assabentava que els estrangers propietaris de finques de luxe a Mallorca es decanten per construir-hi heliports, a fi de millorar l'accés (el seu, clar) i la mobilitat dins les seves propietats, i al mateix temps incrementar-ne l'exclusivitat. Parlem sempre de finques espectaculars situades en entorns privilegiats, a la Serra de Tramuntana o altres indrets igualment paradisíacs. De moment, segons informava la notícia, s'han presentat quatre projectes d'heliport, dos a Andratx i dos a Artà. Com a anècdota, consignar que un dels interessats a poder arribar en helicòpter a la seva propietat de Son Orlandis, a tocar del Port d'Andratx, és el financer Paul Rothschild, un cognom que serà familiar a aquells que els agradi la història moderna d'Europa i les nissagues de poder amb poder de debò. I ja que esmentem el poder de debò, consignar també que les llicències per construir aquest tipus d'estructures es tramiten davant del govern d'Espanya, concretament al ministeri deTransició Ecològica, que és el que ha de fer-ne l'avaluació mediambiental. El Govern Balear només pot expressar el seu parer sobre la qüestió, però aquest parer no serà, en cap cas, vinculant. Tot i així, és just remarcar que la Comissió Balear de Medi Ambient, presidida per l'exdirigent del PSM i de MÉS Antoni Alorda, ha emès el seu informe sobre dos d'aquests projectes, i els ha enviat al susdit ministeri de Transició Ecològica subrallant que el Pla Territorial de Mallorca “no contempla aquest tipus d'instal·lacions, que s'ubicarien en una Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP) contemplada per la Llei d'Espais Naturals (LEN)”. L'informe, per tant, és negatiu, però també tornem a subratllar que no és vinculant. A Mallorca, com és costum, es farà allò que decideixin entre un funcionari de Madrid (el coneixement del qual sobre l'illa sol ser igual o inferior al que pugui tenir sobre l'Illa de Pasqua) i un turista.
Però això sí, un turista de qualitat. De qualitat vol dir amb diners: i, si són tants diners que li permetin adquirir una mansió de luxe a la muntanya, aleshores ja és un turista de gran qualitat, un turista gran reserva, o cinc jotes, o amb denominació d'origen. De fet ja no és un turista, sinó un propietari, i un propietari molt per damunt de les possibilitats de la gran majoria dels mallorquins.
Allò que en dèiem turisme de qualitat, per tant, acaba sent allò que exclou, o directament expulsa, la majoria de la població, a favor d'un petit grup de multi o megamilionaris que aterren (ara, ja, literalment) a l'illa amb la mentalitat que tota ella existeix per al seu gaudi. Comença a ser visible que durant anys i panys ens hem autoenganyat (m'hi incloc) amb les suposades virtuts del turisme “de qualitat”, que contraposàvem al model de turiste barat i de borratxera que el nostre sector turístic ha cultivat tan intensivament, per molt que ara en renegui (i que el segueixi cultivant, tot sigui dit de passada). Ens fèiem una imatge mental del turisme “de qualitat” que s'assemblava a nosaltres: culturetes de costums alegres amb un interès genuí per la història, la cultura (i, per què no, la llengua) de les Balears, respectuosos amb l'entorn natural, i interessats a conèixer la complexa realitat d'aquestes illes i, arribat el cas, interactuar-hi amb ganes. En comptes d'això, el turista de qualitat és el que atraca el seu megaiot a Eivissa i s'hi fa dur tots els plaers que hi pensa consumir, legals o il·legals, a la vista de tothom, o aquest altre que s'ha comprat una fincassa a la Serra de Tramuntana i hi vol arribar en helicòpter per evitar els embossos produïts a les carreteres i les auttopistes pels turistes de menys qualitat que ell. Com quasi tot en aquest gran conte de la lletera que és el negoci turístic, el turisme de qualitat també era una enganyifa. I el més graciós és que ens l'hem feta nosaltres mateixos.
