L’any 1692, ajusticiaren vint persones a Salem, acusades de bruixeria. Aquell drama, que ha donat lloc a tota mena de llibres i pel·lícules, ha transformat la ciutat en un lloc de pelegrinatge per als amants de l’ocultisme. Pels seus carrers s’anuncien vidents capaços de descobrir el nostre futur, persones amb dots psíquiques que tiren el tarot, o que et llegeixen les línies de la mà o miren el futur en una bola de cristall. Per una mòdica quantitat, pots entrar en una d’aquestes botigues, on s’acumulen llibres d’ocultisme i nines per a fer vudú, i et tiren les cartes, en un apartat recollit que mira al carrer, i on els turistes més estrafolaris passen per davant teu menjant-se un gelat artesà. El ball amb les forces misterioses és tan colossal, que no hi ha baix que no advertesca que allí passen coses espantoses i et repten a entrar-hi, advertint-te que no seràs capaç de suportar-ho. És el paradís del zombie, del vampir, del licantrop, dels adoradors de la lluna i dels efectes paranormals. En un aparador poden coexistir imatges de dimonis amb les de sants, com ara un sant Jaume a cavall matant infidels, junt a un pollastre negre de mides humanes. No hi ha racó de Salem que no siga grotescament insuperable.
Camine espantat per aquella ciutat dedicada a la superstició i les pseudociències. En un restaurant vegetarià em regalen una revista amb tota mena d’anuncis de cures homeopàtiques, perquè del tarot a l’homeopatia n’hi ha un petit pas. I mentre menge una amanida amb productes orgànics, llegesc una llarga descripció del meu signe astral, i de les coses bones i dolentes que em passaran, recomanant-me molta prudència per a tal dia. Els codis QR abunden per totes bandes, i aquests et remeten a pàgines de pagament, i que també volen predir-te el futur, encara que siga on-line. Tot es mescla i tot és negoci: una botiga regentada per una xinesa ven roba barata a l’exterior, i a l’interior està especialitzada en graneres màgiques, amb mànecs retorts i suggeridors, i fins i tot s’anuncia un curs per a posar-les en pràctica. A Salem una granera no és una granera.
Seguint una ruta marcada, arribe al memorial que recorda els ajusticiats, vora l’antic cementeri de la localitat. Allí, envoltat de làpides desgastades, es pot llegir tot el que va passar, i com dones innocents foren acusades de bruixeria, i penjades, i com homes valerosos i sensats que varen intentar defensar-les foren acusats de còmplices, i també penjats. Així fins a vint persones, els noms dels quals es reporten en un cartell, i els més importants apareixen gravats cerimoniosament en pedres de granit. Al capdavall, el que allí se celebra, amb tota mena d’artifici morbós i llunàtic, és un episodi de la més terrorífica brutalitat i fanatisme.
I, tanmateix, sembla que el que va ocórrer en aquell indret fou un atac d’ergotisme, produït pel fong del sègol en el pa contaminat. Aquest produeix al·lucinacions, comportaments estranys, i la sensació d’ingravidesa, i per tant de volar. I, evidentment, també hi va actuar l’odi sempitern i repressor dels homes cap a les dones, en especial cap a aquelles que d’alguna manera s’havien manifestat com més independents i allunyades del puritanisme que regia aquelles colònies.
Mentre m’ature al davant d’un cartell amb el retrat d’una vident, que s’anuncia com “The oficial witch of Salem”, i que es declara no sols la millor bruixa sinó també la més veterana, pense com l’error s’ha perpetuat en aquella població. Al segle XVII l’ergot va produir aquella persecució religiosa, que va afectar dues-centes persones. En els nostres dies, la falòrnia continua d’alguna manera, aquesta vegada per a guanyar un grapat de dòlars. Comptat i debatut, no tenim remei, pense. I potser sí que ens mereixem l’infern.
