L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, no només es va encaparrar en treure l'Ajuntament d'un pou de deute sense fons quan va accedir a l'Alcaldia i heretar un deute astronòmic. També va fer mans i mànigues per crear la comarca del Moianès.
Ell és el veritable artífex –al costat dels altres alcaldes i alcaldesses– d'una batalla pel Moianès que va lliurar a fons i en particular contra el Govern d'Artur Mas, que no volia sentir-ne a parlar. El president Mas, en privat, sempre es va mostrar receptiu i amable davant Guiteras, mentre la consellera de Governació, Joana Ortega, intentava aturar Guiteras i el seu Moianès amb exigències draconianes. Si un sol dels municipis s’hi resistia, el Moianès no seria viable. Mas, erigit en paladí del liberalisme, havia fet bandera de l’austeritat i crear un nou ens era incompatible amb la filosofia de retallar despesa pública.
En el referèndum, tots els municipis hi van votar a favor. El sí es va imposar amb el 80,4% dels vots enfront un 16,35% de vots en contra. Amb Moià liderant. La futura capital només va registrar 80 vots en contra per més de 2.000 a favor.
El Moianès era imparable, per molt que dirigents convergents de la Catalunya Central fessin la traveta. Jordi Turull o Lluís Coromines pressionaven Guiteras fent seves les objeccions dels quadres territorials. Finalment, el Govern de Mas reconeixia formalment el Moianès el 31 de març de 2016.
La pregunta a fer-se –després de dues legislatures– és si ha valgut la pena la creació d'una comarca a la terra de Rafael de Casanova (Moià) i Prat de la Riba (Castellterçol). Què hi han guanyat els seus veïns, un cens de tot just 14.000 persones, amb aquest nou ens que el Govern de Mas veia amb més desdeny que simpatia?
Primer de tot, el Moianès no és un bolet sorgit del no res o que respongui a un caprici. Geogràficament és l’altiplà de les comarques centrals. Aquest aspecte és el que més i millor singularitza una comarca que té a la capital Moià el seu centre neuràlgic i demogràfic amb més de 6.000 veïns. Moià té a tocar el segon municipi de la comarca, Castellterçol (2.500 veïns censats), que manté amb Moià una sentida rivalitat. Curiosament, Dionís Guiteras, l’alcalde de Moià, és fill de Castellterçol, municipi adscrit amb anterioritat al Vallès Oriental.
El 2012, el Ministre Montoro, en plena crisi del totxo, va dictar una normativa que deixava tocat de mort el Consorci del Moianès. L’obligava a adscriure a un Ajuntament de Moià que estava en fallida tècnica. La mesura significava de facto el tancament del Consorci del Moianès i liquidar una històrica filosofia de governança dels deu municipis: un vot per cadascun, encara que Granera no arribés als 100 veïns front els 6.000 de Moià.
Quan Meritxell Borràs, consellera de Governació, va visitar el 2016 el Consell Comarcal del Moianès, va preguntar a Guiteras: “què ha canviat?”. Guiteras va contestar, murri i provocador: “no ha canviat res”. La resposta va irritar Borràs. Guiteras volia significar que gràcies a la creació del Consell Comarcal s’havia salvat aquell eficaç model de gestió de 25 anys. Amb un afegit: en comptar amb un ens amb personalitat política i jurídica ara tenien interlocució directa amb totes les administracions. Des de 2015, el Moianès ha pogut multiplicar les polítiques d’ocupació, una qüestió molt rellevant. També les de formació, transport o serveis socials.
El Moianès suma avui 1.500 empreses, més d’una per cada 10 habitants! Tot, després d’un canvi de model econòmic que ha transformat la seva economia. Fa 25 anys el Moianès vivia dels sectors tèxtil i agrari. Ambdós sectors es van ensorrar i l’atur es va disparar, en alguns municipis per damunt del 30 per cent. El Consorci va reaccionar de seguida i el Moianès se’n va sortir.
Avui el 80 per cent de l’ocupació és de veïns del Moianès amb una xarxa de coneixement tan valuosa com potent. L’administració comarcal és eficaç i incentiva l’emprenedoria. La conseqüència és que el Moianès ha reeixit allà on altres han fracassat, havent sabut optimitzar recursos com els fons europeus Feder.
El Consorci, que va néixer de la mà de l’exalcalde Josep Monràs, és avui la pota de dinamització econòmica del Consell Comarcal. Per cada euro municipal d’inversió el retorn és de 10 euros. Guiteras insisteix a destacar com a clau de volta “l’equipàs de tècniques del Consorci, perquè de res serviria la iniciativa política sense unes persones que siguin capaces de concretar-ho”.
Guiteras, omnipresent, es passejava aquests dies pels carrers de Moià a la festa major. I no li calia verbalitzar res, un somriure el delatava, orgullós de la feina feta, saludant a tothom. Humil però cofoi, també es va deixar veure a l’espaterrant concert de Buhos. No n’hi havia per menys, després d’anys d’ajustar-se el cinturó, aquest any Moià ha celebrat Santa Maria fent festa grossa.
