“En Pla va ser el que ens va fer decidir. Ens va dir: «escolta, heu de moure-us amb la moneda forta. Si ara arreplegueu deu creuers, vint creuers, cent creuers [en referència al Cruzeiro brasiler], convertiu-los en moneda forta perquè això [que es viu aquí] és la inflació galopant. Si no ho feu així, el que guanyeu per una banda se n’anirà per l’altra». I això ens va salvar.” Amb aquestes paraules s’explicava davant de Josep Maria Espinàs l’industrial tèxtil, col·leccionista d’art i –després– galerista Salvador Riera durant una entrevista pel programa de TV3 titulat Identitats. L’escriptor empordanès li havia donat aquest consell en una visita a la seva casa de São Paulo, on s’havia establert per provar de fer fortuna a principis dels anys 50.
L’observació directa del fenomen de la inflació desbocada a l’Alemanya d’entreguerres havia impactat tant a Josep Pla que esdevindria una mena d’obsessió al llarg de la seva existència i per això volia prevenir-ne al seu exitós amic Salvador Riera. A Notes del capvesprol –número 35 de la seva Obra Completa– hi explica com es trobà a la capital alemanya amb Eugeni Xammar anant al darrere d’un objecte d’estudi ben concret: “En un moment determinat, vaig arribar a Berlín, provinent d’Itàlia i d’Àustria per veure el gran fenomen europeu del moment: la inflació monetària de la Constitució del Weimar, impressionant esdeveniment”. Així, pogué observar amb detall aquella realitat: “De seguida els sous, els jornals, les pensions, les rendes, els estalvis, foren insuficients. Els sous, se solien cobrar cada mes. En aquest període de temps la moneda s’havia depreciat, primer amb una certa parsimònia, després frenèticament. En el moment de cobrar el sou, els interessats reberen un determinant volum de papers mullats que serviren de ben poca cosa per fer front als preus”.
La possibilitat d’un empobriment sobtat, en el qual hom queda immers tal com els herois de les pel·lícules d’acció sucumbeixen a les arenes movedisses, es convertia en un malson tan pertorbador que seria una cavil·lació de primer ordre: “Quan es disposa d’una moneda forta, els països d’inflació són una delícia. Si només es disposa de la moneda del país inflacionari, són sinistres, mortífers. Al meu entendre, la moneda és la cosa més important de la vida: vull dir no pas la moneda en si, sinó el preu de la moneda”. La cosa més important, diu Pla. No “una de les més”, ni “molt”, ni “prou”, ni “força”.
El desastre de la inflació teutona no només va ser la fixació de Pla, sinó que diversos cèlebres observadors de la seva època en van parlar llargament. En aquest mateix setmanari hi va dedicar un article en Lluís Bonada a finals d’octubre del 2017. El va titular “El gran relat de la inflació alemanya” i hi esbossava algunes reflexions d’autors com Stefan Zweig, Joan Crexells i Eugeni Xammar. Els textos d’aquest període concret d’aquesta darrera ploma estan recollits a L’ou de la serp, un volum editat per Quaderns Crema que ajunta l’obra periodística del de l’Ametlla del Vallès produïda a la República del Weimar: “Posem l’exemple, per no anar més lluny, dels tramvies de Berlín. Costava el trajecte 20 marcs fa un mes i mig, fa tres setmanes va apujar-se a 30 i des d’avui en val 50”.
L’escalada de preus d’aquests dies que ens ha tocat viure espanta una mica. Per bé que la societat occidental actual gaudeixi d’uns nivells de benestar força superiors als de principis del segle XX –el confort sempre actua de bàlsam– i que ni de bon tros haguem arribat al descontrol d’aquell període, són difícils de calcular les conseqüències de la depauperació fatal, arbitrària i generalitzada.
No em sembla, en canvi, que pel Govern de l’Estat, ni en el debat públic de l’actualitat política sigui encara “la cosa més important de la vida”, tal com ho categoritzava Josep Pla. Esperem que la solució, aquest cop, no se cerqui en el fanatisme i la intransigència, i no estiguem covant un altre ou de serp.
