Torrevella no existeix. O, en la versió original de Carlos Mazón, líder del PP valencià i aspirant a presidir la Generalitat, “Torrevella no existe”. Ho va escriure en castellà en resposta a un tuit de Manuel Lillo en què feia referència a la ciutat més gran del Baix Segura, l’extrem sud del País Valencià. Un país, en el sentit literal del terme (“territori limitat de forma natural o artificial, que constitueix una unitat geogràfica, política o històrica”), que, per a Mazón, tampoc no existeix. Tant hi fa que el nom de Torrevella siga més antic que l’actual topònim oficial Torrevieja, o que País Valencià siga un terme reconegut al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia. No existeixen per a Mazón. I, a jutjar per esdeveniments recents, tampoc per a la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, qui negava fa uns dies l’ingrés de La Fènix Universitat Popular en el registre d’associacions per tenir el País Valencià com a àmbit d’actuació. Bravo, consellera de Justícia del PSPV, és a dir, Partit Socialista del País Valencià. Absurd, delirant, vesànic... Coses de bojos que només poden passar en una època en què “Torrevella no existeix” i la presumpta esquerra s’entesta en comprar el marc mental i ideològic de la dreta (anti)valenciana.
Torrevella no existeix, és clar, ni Oriola, Bigastre, Énguera, Xestalgar, Sogorb, Xest o Toixa. Perquè el valencià no té res a veure amb les comarques castellanoparlants del País Valencià, un altre mantra de la dreta nostrada que el Botànic compra en no haver tingut temps en set anys per a acabar amb l’exempció lingüística. Una mentida repetida molts cops que, com deia aquell, acaba sent veritat. Un nou marc mental de la dreta que l’esquerra s’engoleix amb l’esperança inútil que el monstre s’afarte amb la petita victòria.
Però no... El monstre mai no en té prou. Un cop acceptat que “Torrevella no existeix” anem a per més: l’espanyolització insaciable de la dreta valenciana pretén ara arrossegar la ciutat d’Alacant cap a l’estatus de zona castellanoparlant —en un procés semblant al que ja van seguir la mateixa Torrevella o Oriola a partir del segle XVII— i, després, no en tingueu cap dubte, hi seguiran Elx, Guardamar i tota la provincia de Alicant” fins a la línia Biar-Busot, si més no. I Ximo Puig, i Bravo, i el Botànic imprescindible, fent-los el joc tot emprant el castellà per a referir-se als assumptes de Torrevieja i Orihuela”; i més encara, d’Alicante” i Elche. Del Levante español, al capdavall, un terme ben viu als caps madrilenyopensants dels presentadors de les televisions espanyoles del qual Mazón mai no es queixa. Perquè Torrevella i el País Valencià no existeixen, però sembla ser que el Levante, Peñíscola, Fuente Encarroz, Alboraya, Bechí o Jávea, sí.
La dreta ha aconseguit implantar el seu marc mental d’una manera tan profunda que l’esquerra, fins i tot, no sap aprofitar ni les victòries legals esquifides i minses dels darrers anys. Ja no és que alguns continuen qüestionant el terme País Valencià mentre els altres continuen cagant-se als calçotets —o a les bragues— a l’hora de fer-lo servir; és que ni tan sols els dona per a, tot acceptant la imbecil·litat de Comunitat Valenciana, exigir que s’anomene sempre en valencià, única forma legal existent ara com ara. O València, amb titlla, també única forma legal. Però, no, és clar, el marc mental espanyol pot permetre’s el luxe d’acceptar Comunidad Valenciana i Valencia sense que ningú diga ni pruna, però “Torrevella no existeix”. Por el imperio hacia Dios,i avall, que fa baixada.
L’expressió “Torrevella no existeix” o, com dèiem adés, en la seua versió original, en castellà, “Torrevella no existe”, és molt més greu del que sembla a primer colp d’ull perquè no només és una afirmació acientífica i completament fora de la història —l’antiga Torrevella de la Mata era valencianoparlant, com Oriola, i fins i tot avui conserven topònims com el cap Roig, el cap Cervera, Barba-roja i mots catalans castellanitzats com esclatar, llampo, milocha, bajoca o chicón—, sinó que no es detura en el límit amb Guardamar. Va molt més enllà: Torrevella no existeix, el País Valencià no existeix, el valencià no existeix i, al capdavall, tu no existeixes. Perquè tot és Espanya i Espanya ho és tot. Ja ens ho va deixar clar fa uns dies Estela Darocas (PP), alcaldessa de Navarrés, en un al·legat supremacista que, com a mínim, té el valor de la sinceritat: l’espanyol ha d’estar per damunt del valencià, que és una llengua que no serveix per a res.
Potser va sent hora de contestar amb la mateixa sinceritat i contundència sobre què pensem realment dels qui ens amollen que “Torrevella no existeix”. I sobretot actuar en conseqüència ara que —diuen— per fi governen els nostres.
