Gabriel Rufián continua madurant la idea de liderar la candidatura municipal a Santa Coloma de Gramenet , la seva ciutat natal. Avui els republicans hi tenen 3 regidors de 27 i aquest és el seu millor resultat, en 40 anys, a la ciutat que un dia va ser una emblemàtica alcaldia d’un capellà comunista. També on va néixer la immersió que Rufián defensa tossudament a Madrid. I alhora la ciutat de Radio TeleTaxi del Justo Molinero. I una plaça difícil on els juntaires ni ensumen la representació.
Si, finalment, Rufián acaba acceptant, se la juga. Si no obté un bon resultat se li complicarà tornar a ser el cap de cartell republicà a les eleccions espanyoles de desembre de 2023, si és que, finalment, Pedro Sánchez pot acomplir el desig d’esgotar la legislatura.
La decisió no és menor i respon a la ferma voluntat de Junqueras que prioritza disputar al PSC els seus feus electorals, convençut com està que és imprescindible per guanyar una majoria social homogènia i clara. Aquesta és, en bona mesura, l’estratègia que diferencia Puigdemont de Junqueras. Més enllà de la retòrica o del biaix més dretà de l’exconvergent. El republicà vol erosionar el PSC, el juntaire ser el referent únic de l’independentisme, liderant un ampli front patriòtic de signe accentuadament nacionalista. D’aquí que l’adversari a batre per Junqueras sigui el PSC mentre Puigdemont planteja una batalla caïnita en el si de l’independentisme presentant-se com el referent del veritable (‘nítid’, en diuen) independentisme. Puigdemont té més interès a retenir Girona davant l’empenta de la CUP que no pas a millorar resultats al Baix Llobregat o al conjunt de la regió metropolitana. També perquè no hi té cap opció, Junts ni tan sols té ja representació a la majoria de ciutats del Baix Llobregat i el Barcelonès, una situació que a les properes eleccions es pot accentuar. Santako compta amb 120.000 habitants pels 100.000 de Girona, la ciutat més gran de tota la demarcació. Algú haurà d’explicar algun dia quina mena d’aposta de país és prioritzar Girona —quan ja hi ha una sòlida majoria independentista— i renunciar a sumar a Santa Coloma (de Gramenet). Val a dir que a la de Farners la suma ja és aclaparadorament independentista amb independència de si hi governen republicans, juntaires o tal vegada cupaires. Encara que el maig de 2919 —tot sigui dit de pas—, Junts va voler desbancar els republicans de l’alcaldia (ERC hi va guanyar les municipals) amb un acord amb el PSC que va fracassar en el darrer moment. ERC continua sent competitiva a comarques, Junts és cada cop més testimonial a la Catalunya metropolitana.
La Catalunya de Puigdemont obvia la realitat metropolitana en el seu plantejament de país, mentre la de Junqueras la prioritza, conscient que és on l’independentisme és més feble. I que, per tant, és allí on és imprescindible picar pedra i sumar, ni que sigui la tasca més àrdua de totes perquè la majoria dels seus veïns es mostren poc permeables al discurs “indepe”, tirant a gens quan aquest és més abrandat i passional.
Si Rufián acaba acceptant l’envit —no li serà fàcil rebutjar la proposta—, no només estarà condicionant el seu futur personal, sinó també la credibilitat de l’estratègia republicana que manté Junqueras amb mà de ferro. Un bon resultat de Rufián avalarà la proposta estratègica del líder republicà i alhora farà que el mateix Gabriel Rufián guanyi crèdit i legitimitat davant propers reptes, com les eleccions espanyoles.
Què passaria si Rufián acceptés i no millorés la presència republicana a l’Ajuntament? Des del punt de vista personal hi perdrà molt. I l’aposta estratègica de Junqueras, també, perquè serà qüestionada amb la condició que no hi ha cap aposta estratègica de país alternativa. Ni remotament. No la tenen republicans, tampoc cupaires. I encara menys Puigdemont. Si Junqueras no se’n sortís, Puigdemont tindrà la temptació de treure’n un rèdit partidista. El drama és que l’independentisme continuarà tenint les mateixes febleses estructurals que el llasten. Entre d’altres, la manca d’homogeneïtat territorial. Objectivament, la més notable.
Sense sumar Santa Coloma de Gramenet —I tantes altres ciutats— a un projecte compartit, la República no és que sigui una quimera, és una farsa. I tots aquells que prediquen Ítaca ignorant aquesta realitat es revelen com uns farsants.
