Profecia a curt termini

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La humanitat està a punt de trobar vida extraterrestre. Ho ha anunciat un administrador de la NASA, segons una d’aquelles notícies que la mateixa NASA ha desmentit tot just després. Ens queixam dels turistes, però som capaços de travessar galàxies per cercar-ne de nous. És curiós. Tots els animals s’amaguen dels seus depredadors, menys nosaltres, que intentam cridar la seva atenció. Com si els alienígenes no tenguessin res millor a fer que venir en to de pau, en comptes d’exterminar-nos per aprofitar els pocs recursos que li queden al planeta. D’altra banda, també és cert que, segons Stephen Hawking, si no abandonam la Terra abans de cent anys, estam condemnats a l’extinció.

L’astrobiologia ha descobert hidrogen en una de les llunes de Saturn, guèisers en un satèl·lit de Júpiter i un sistema solar molt semblant a aquest. Es diu Trappist-1, i potser caldria encetar un debat sobre els noms tan lletjos que els posen a les coses espacials, com Kepler-452b o Pròxima b. Però el tema és que, com en l’època de Cristòfol Colom, ja hi ha hagut un explorador de nous mons. Era de Colòmbia, es deia Joaquín Enrique Amórtegui Valbuena, àlies (que no alien) V.M. Rabolú. I el 1998 va escriure un llibre que, segons els seus editors, s’ha traduït a més de quaranta idiomes. Tot i així, mitjançant una nota annexa, demanen que se’n faci difusió, atesa la importància del missatge que conté.

Rabolú explica que la culpa de la fi del món és dels científics, per no calcular les atrocitats que han fet contra la Creació. L’humà ha arribat a la perversió absoluta, mentre que “als altres mons es reprodueixen sense caure en la fornicació, no hi ha degeneració sexual com aquí, on fins i tot els capellans casen homosexuals. Allà viuen com cal”

Es titula Hercólubus o planeta rojo, i reuneix els elements necessaris per esdevenir un clàssic. Agafes qualsevol pel·lícula de Roland Emmerich amb catàstrofes i marcians tarats, li fiques un Godzilla, la Revelació de Sant Joan, el Ziggy Stardust, ho passes per un túrmix eugenèsic moral, engegues La màquina del temps d’H.G. Wells, i més o manco ja ho tendríem. Resulta que Rabolú ha anat més enllà d’Orió (de fet, s’ha passat tres pobles), n’ha tornat i ha vist de tot, inclosa la fi del món. Diu que no vol espantar el lector, sinó prevenir-lo. Però que, en qualsevol cas, l’Apocalipsi és el càstig que ens mereixem, per ser tan dolents i amants dels doblers (que no serviran de res durant la gran hecatombe).

Explica que la culpa és dels científics, per no calcular les atrocitats que han fet contra la Creació, i ara són víctimes del seu invent. A diferència del venusià, afegeix, l’humà ha arribat a la perversitat absoluta. “Als altres mons es reprodueixen sense caure en la fornicació, no hi ha degeneració sexual com aquí, on fins i tot els senyors capellans casen homosexuals, perquè allà viuen homes i dones com cal”, escriu com si uns anys després hagués de reencarnar-se en el rector Custodio Ballester, de l’Hospitalet, “aquestes atrocitats només es veuen al nostre planeta”. Rabolú ho sap perquè hi ha estat, gràcies a uns viatges extracorporis que fa a través de la Gnosi, una cosa que no venen els camells. A Venus practiquen la Castedat Científica: en tenen prou de donar-se la mà i passar-se energia per tenir fills. És a dir, vendrien a ser com una mena d’escandinaus estilitzats que només treballassin dues hores al dia i tenguessin la millor educació de l’univers, però sense derivar cap a l’alcoholisme provocat per l’avorriment que això comporta.

Es veu que els marcians són més rabassuts i duen uniforme de soldat. I és que estan en guerra; no els uns contra els altres, ni contra planetes estrangers, sinó contra el mal. Que tu penses: si es duen tan bé, d’on surt el mal que han de combatre? L’autor especifica que ni a Venus ni a Mart se sua. Mai. Tot ho fan les màquines, mogudes per la saviesa i l’energia solar. Amb les màquines han construït naus interplanetàries. I si començam a portar-nos bé, potser vendran a rescatar-nos per dur-nos al regne dels cels. Cal, això sí, desfer-se de l’Ego, que té segrestada aquella espurna divina que ens impulsa a fer tasques espirituals. Per tal d’això, Rabolú proposa un desdoblament astral que s’assolirà amb dos mantres. S’ha de pronunciar “La Ra S” o “Faraon” allargant molt cada síl·laba. Una altra opció és observar l’entorn, preguntar-nos si estam en mode físic o en mode astral, i llavors fer un saltet. Crec que després que ell el fes, es va sentir: Houston, tenim un problema, hem perdut el cap de Rabolú en l’abisme sideral.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Llucia Ramis
Llucia Ramis

Periodista i escriptora. Autora de Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Barcelona, 2008), Egosurfing (Destino, 2010) i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna, 2013). Premia Josep Pla de Narrativa 2010.