El malestar d'un món feliç

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una de les particularitats més esclatants del segle XX ha estat l’auge de diferents comprensions psicològiques de la natura humana —i de diferents resolucions dels problemes derivats de la psique. La dimensió de la psicologia moderna es divideix entre els qui advoquen per una teràpia química i els qui defensen una teràpia conversacional psicodinàmica. És també una divisió entre Emil Kraepelin i Robert Spitzer i la seva psiquiatria cientifista d’observació empírica, i Sigmund Freud i la seva filosofia psicoanalítica d’hipòtesis. Aquest ha estat el cisma psicològic que encara avui es manté vigent —tot i l’èxit dels tractaments psicofarmacològics avui.

Sovint s’oblida que Freud i la seva psicoanàlisi no van ser només un producte mèdic i científic —encara que ho pretengués el mateix Freud. La psicoanàlisi es va concebre des d’un intel·lectualisme i una filosofia que cercaven l’emancipació humana. Així ho van entendre la majoria de pensadors de l’Escola de Frankfurt, Herbert Marcuse, Max Horkheimer, Theodor Adorno i Erich Fromm. L’aplicació social de la psicoanàlisi no va poder evitar els ressons revolucionaris d’un marxisme europeu occidental intel·lectualitzat.

Quina és, doncs, la dimensió emancipadora dels tractaments psiquiàtrics basats en psicofarmacologia?

És molt possible que la psicoanàlisi sigui difícilment avaluable segons criteris científics. És molt possible que l’evolució acomodatícia dels psicoanalistes de la postguerra mundial (els de la “psicologia del jo”) pervertissin la dimensió revolucionària de Freud. És molt possible que les respostes neofreudianes i altres derivats destruïssin el ferment totalitzant de la psicoanàlisi per acabar en un mer New Age supersticiós i relativista. Tanmateix, la psiquiatria i la psicologia de la psicofarmacologia no han resolt els problemes que prometien de curar en pocs mesos. Ben al contrari.

La perspectiva netament psicofarmacològica i de les classificacions rígides heretades de pretèrits manuals de malalties mentals han encaminat les societats occidentals —amb els Estats Units al capdavant— vers una hipermedicació de comportaments que poc poden tenir de malaltia mental. Una certa idea uniformitzadora de què és una persona constituïda ha menat a concebre que tot es pot arreglar amb una pastilla. Amb aquesta psiquiatria cientifista i la seva psicofarmacologia, l’emancipació que ha vingut és l’Aldous Huxley i el seu món feliç.

I, així i tot, no som feliços.

Una cosa semblant ens ha passat amb l’hegemonia neoliberal i la seva objectivitat dels experts. Per mitjà de la mera observació i elaboració de dades quantitatives es podia construir una política objectiva i eficient per al ciutadà —però sense el ciutadà. Així, tant partits polítics com sistemes democràtics es van encaminar a bastir la immutable objectivitat liberal, imparcial, empírica, mecanicista i inevitable. En aquest triomf de cientifisme es va oblidar que el marc de tota aquesta objectivitat era, d’una banda, el neoliberalisme i, de l’altra, l’exclusió del subjecte com a unitat essencial de decisió en democràcia —ja sigui una decisió correcta, ja sigui incorrecta.

El resultat del règim dels experts objectius és l’eclosió de populisme i de viratge a una política d’emocions segrestada més per l’extrema dreta que per l’esquerra. Mentre els uns exhibeixen el capitalisme neoliberal com la solució a la pobresa (tot oblidant els èxits socialdemòcrates de la postguerra mundial), els altres mostren l’acreixement de desigualtats al món occidental i la seva reproducció als països emergents.

És possible que aquest sigui un retrat polaritzat, simplificat i exagerat. Però com deia Adorno: “en la psicoanàlisi res no és cert excepte les seves exageracions”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Borja Vilallonga
Borja Vilallonga

Director d'EL TEMPS. Doctor en història per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha estat investigador a Columbia University i New York University.