Divendres 1 d’abril. Deu i set minuts de la nit. Ja hem acabat de sopar a casa i estem al sofà mirant la predicció meteorològica. Rutinàriament agafo el mòbil i faig la ronda per les diverses aplicacions, àvida de les notificacions a les quals ens tenen enganxades (la meva petita victòria ha estat aconseguir que, quan no treballo, només miro els comptes personals). WhatsApp, mail, Twitter, Instagram i Telegram. I em quedo clavada al canal de Telegram que avisa de desnonaments a la ciutat de Barcelona.
Repeteixo, són les deu de la nit, per si a algú li ha passat per alt l’hora. El missatge diu: “ALERTA DESNONAMENT IL·LEGAL Mossos volen desnonar una companya del Sindicat del pis de Blackstone on viu. VINE A DEFENSAR EL BARRI! ARA MATEIX (22:04) AVINGUDA DIAGONAL, 75 ( Selva de Mar L4)”. Miro el rellotge de canell (sí, em vaig fer regalar un rellotge analògic en el meu combat contra l’omnipresència de les pantalles a les nostres vides) i rellegeixo el missatge per assegurar-me’n. Sí, són les deu de la nit d’un divendres i els Mossos d’Esquadra estan desallotjant una persona de casa seva.
El fill em reclama l’atenció. Havíem quedat que després de sopar miraríem una pel·lícula. Deixo el mòbil de banda i m’oblido del patiment que els Mossos d’Esquadra estan infligint ara mateix a l’altra punta de Barcelona i m’endinso en un món màgic de llum i de color.
Ja fa una estona que el fill ha anat a dormir. Jo m’he posat a llegir. I em recordo de l’avís de la veïna del Poblenou. Són la una i tres minuts de la nit. Tot i que m’ho tinc prohibit a aquesta hora, torno a engegar la pantalleta i entro al Telegram. Nou missatge: “ALERTA BRIMO Acaben de desnonar la Virginia i el seu fill de 5 anys, han enviat antiavalots i estan identificant i detenint la gent del sindicat!!”. Faig clic a l’enllaç de Twitter que hi ha, on hi han posat més informació: “ARA MATEIX ACABEN DE DESNONAR LA VIRGINIA I EL SEU FILL DE 5 ANYS. +20 @mossos estan identificant i retenint la nostra gent. Al @govern li és igual que sigui la 1 h de la matinada o que estiguem a gairebé 5 °C, mai és mal moment per deixar nens dormint al ras.”
També llegeixo que el pis és en un bloc propietat del fons voltor Blackstone. Faig una mica de cerca i veig que La Directa acaba de denunciar aquest mes d’abril que més de 5.500 habitatges de Catalunya estan en mans d’aquest banc que esprem sense contemplacions qui sigui per omplir les butxaques dels seus inversors.
No em puc treure del cap la imatge dels Mossos encerclant un grup de veïnes i veïns que intentava protegir la Virginia i el seu fill. Una desena de persones que el divendres a la nit han sortit al carrer solidàriament. Vaig a l’habitació del meu fill i el miro com dorm plàcidament. I penso en el de la Virginia, que ha vist com uns homes vestits com Robocops el feien fora de casa seva a mitja nit. I que on deu ser ara.
Els Mossos al servei dels poderosos. Sí, ja ho sé, no soc naïf. Vivim en un sistema que protegeix per sobre de tot la propietat privada. I que sacralitza el lucre i l’explotació de la majoria per part d’uns pocs. Ho sé, però no per això em deixa d’indignar.
Fa tres anys vaig tenir la sort de moderar una conversa al voltant del documental La Granja del Pas, dirigit per Sílvia Munt i que segueix les assemblees i vivències de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sabadell. Recordo la Sílvia Munt exclamant-se: “Per què no sortim amb la metralleta?”.
I jo em pregunto el mateix cada cop que m’arriba un missatge pel canal de desnonaments de Barcelona. O quan sé les condicions d’explotació en què treballen tantes persones. O quan veig com els fenòmens meteorològics s’extremen perquè les grans corporacions no volen parar de destruir el nostre planeta. Per què no sortim amb la metralleta?
