L'any 2010 es va crear 13 TV amb l'objectiu de difondre “els valors i credo de l'església catòlica”. La propietat és de la Conferència Episcopal. Aquesta organització està formada per tots els bisbes que hi ha a Espanya i Andorra. Per tant, quan se li diu, a la 13, la “televisió dels bisbes”, és d'allò més pertinent.
No pot estranyar que la Bisbes TV tingui una línia ideològica conservadora, atesa la seva propietat. Per tant seria ridícul escandalitzar-se pel fet que a través de la graella de programació es dediqui amb intensitat i fervor a lluitar contra el que els seus tertulians anomenen “ideologia de gènere”, la igualtat dels ésser humans, la llibertat de tots els ciutadans de casar-se amb qui vulguin... Tot això és comprensible, perquè al cap i a la fi són les lògiques preses de posició polítiques i ideològiques de l'organització supranacional dels bisbes, la multinacional catòlica vaticana. Seria absurd pretendre altra cosa.
Ara bé, quan Bistes TV entra a defensar implícitament el cop d'Estat feixista de 1936 ja és més greu. Perquè aleshores allò dels “valors i credo de l'església catòlica” recupera el mateix sentit que li donaren els bisbes del 36. Amb tot el que això comporta.
He vist, en diverses ocasions durant els últims mesos, la tertúlia d'aquesta televisió. Mostren, habitualment, una pluralitat singular. Hi ha una veu discrepant i la resta, altres cinc, provenen de la diversitat ideològica que va de l'extrema dreta a la dreta, passant pel neofalangisme. Amb el conductor i presentador sense contenir-se a l'hora d'opinar contra tot el que faci olor a progressisme. Assumeixen amb naturalitat terrorífica el discurs revisionista que començà a les coves de la ultradreta i que amb els anys s'ha estès a tota la dreta. Que a la Guerra Civil es cometeren barbaritats “des dels dos bàndols”, que la República “fou un caos”, que la repressió va ser generalitzada “per tot” i d'altres mitges veritats i mentides senceres que serveixen d'excusa per criticar el que en diuen “guerracivilisme”, o sigui, la imprescindible recuperació i dignificació del record dels que caigueren lluitant contra el feixisme. Bisbes TV i companyia pretenen que, com que a totes dues bandes hi hagué “barbaritats”, allò millor que es pot fer és “deixar els morts en pau” i “mirar el futur” sense “remoure” res del que passà. Que la ultradreta faci aquest discurs és lògic. Que el faci la televisió dels bisbes actuals -també dels valencians, catalans i balears, per cert- és, senzillament, miserable. Perquè és la defensa implícita del feixisme del 36. Ni més ni menys.
Que no ens venguin amb vuit i nous i cartes que no lliguen. Ja poden sortir llibres d'història sobre irregularitats a les eleccions republicanes en algunes circumscripcions. Ja poden insistir tant com vulguin amb les mancances de la Segona República, que sens dubte foren moltes. Però no li trauen el caràcter homologable a les altres democràcies que existien a Europa i Estats Units en aquells moments. Ja poden recuperar teories descervellades sobre la “necessitat” d'acabar amb aquell règim ... No canvien per res el fet històric indubtable. Fou un cop d'Estat feixista que provocà una guerra contra la legítima democràcia i que quan triomfà instaurà un règim de terror a tot el país contra els vençuts. Res comparable als assassinats indiscriminats i incontrolats de l'extrema esquerra, ni tan sols els de Paracuellos.
No hi ha equidistància possible. Per molt que la televisió dels bisbes vulgui fantasiejar amb que sí, és que no. El que fa Bisbes TV, en fi, és posar-se al costat dels que s'aixecaren contra la legitimitat democràtica. Al costat del feixisme.
