De polítiques mal fetes, imposades, en els anys decisius en els que es formen o ciutadans o súbdits, en saben molt els ensenyants. No sols es pretenia “espanyolitzar” –i no és objectiu del passat– nens i nenes de Catalunya, com deia Wert, sinó furtar-los les eines crítiques per pensar de manera autònoma, així com la seva història (que no és cap llista de reis gots sinó fets de gent comuna que construeix identitats), i una llengua pròpia i compartida que és també cultura i valors.
En aquest sentit uniformador, robotitzador, s’inscriu el nou decret d'Educació presentat pel Gobierno “progressista” que redueix les hores lectives de pràcticament totes les humanitats i assignatures artístiques. La pitjor part se l'emporta la Filosofia, que en l'ESO ocuparà només una part de les 35 hores de l'assignatura d'Educació en Valors Cívics i Ètics , enfront a les 105 hores de Religió que es mantenen inalterables. L’objectiu, tal com es declara en la llei i es contradiu en la lletra del decret, és incloure assignatures més «pràctiques», que més s’adiuen amb la formació professional que el món dels negocis vol i desitja. Les assignatures que guanyen hores lectives seran les dedicades a l’emprenedoria i a l’ús de mitjans digitals, mentre que la paraula filosofia no apareix a tot el currículum publicat.
El Gobierno “progressista” busca excuses, però els professorsde Filosofia de Madrid (APFM) les desmunten. Desmenteixen que l’assignatura “Educació en valors cívics i ètics” inclogui la filosofía, i denuncien que se la pretén jivaritzar per convertir-la en una eina d’alliçonament, despullant-la de l'argumentació racional i crítica. És a dir, no es prepara per aprendre a filosofar, sinó senzillament s’alliçona sobre determinats valors. Per l'APFM l’educació té dues funcions fonamentals: en primer lloc, crear un determinat tipus de persona i, en segon lloc, integrar els individus en un model social concret. Per això, “l'elecció d'un model educatiu implica, alhora, l'elecció d'un model de subjecte i d'un model social”.
Seguint el raonament amb una visió més ampla, el que en podríem anomenar educació il·lustrada pretenia un model d'individu capaç d’elaborar un pensament racional, crític i autònom que s’adia amb un model social democràtic, en el qual la figura fonamental seria el ciutadà. Deia Kant en la seva Pedagogia : “L'home arriba a ser home exclusivament per l'educació, és el que l'educació en fa. Un principi de pedagogia és que no s'ha d'educar a partir de l'estat present de l'espècie humana, sinó a partir de la idea de la humanitat i del seu destí, per tal que un estat més perfecte pugui sorgir en el futur. A l'home se'l pot ensinistrar, instruir mecànicament o realment il·lustrar-lo. I si bé s’ensinistren els cavalls i els gossos... el que importa, sobretot, és que el nen aprengui a pensar”.
Ara estem molt lluny de les idees kantianes. D’acord amb el que declaren els professors de filosofia, avui, l’educació il·lustrada ha quedat relegada per un doble objectiu: d'una banda, la capacitació laboral, purament instrumental; i, de l'altra, la integració absoluta en el model social sense perspectiva crítica, com demostren les darreres lleis educatives, dirigides a la formació laboral i a la submissió social. El súbdit que es forma a les aules és, a la vegada, un treballador precaritzat (i conformat) i un consumidor frenètic. Per això és lògic que al nou currículum LOMLOE de l'ESO no aparegui cap vegada la paraula filosofia, però sí 23 vegades la paraula emprenedoria, i la paraula filòsof o filòsofa no se cita cap vegada, però emprenedor o emprenedora en 55 ocasions. I no és ni un oblit ni una reiteració innocent.
També Jose Luis Sampedro creia que ens eduquen per a ser productors i consumidors, per a ser súbdits i no tenir pensament propi. Ara podríem donar-li a l’enyorat economista i escriptor la trista notícia que la filosofia va desapareixent mentre s’instal·la la barbàrie: aprendre en el dubte és encara més anatema a la terra dels dogmes. L'escriptor denunciava a moltes de les seves entrevistes i discursos que l'Església és una rèmora per a l'ésser humà perquè promou el raonament al revés: primer fa creure i després raona (i no sempre), en contraposició a l'home lliure, que primer raona i després, si ho veu adient, creu. Altrament, no es construeix ni persona ni ciutadania.
Encara el 2012, mesos abans de morir, deia Sampedro: "L’ensenyament religiós crea un pensament dogmàtic, un dogma que ja no es pot discutir, i acaba amb el pensament lliure. Sense ell no hi ha ni ciutadania, ni democràcia". I això és especialment insà en una societat que també ha fet de la Constitució un text sagrat i dels alts tribunals de gènesi franquista els seus propietaris i únics exègetes.
