El PSOE presumeix de sentit d’estat. Quan es va formalitzar la coalició amb Unidas Podemos, superades les resistències de bona part de la direcció socialista actual i passada, el PSOE va explicar que es reservava les “carteres d’estat”, una forma de tranquil·litzar determinats poders mostrant que no volia córrer el risc de deixar-les en mans del partit que llavors liderava Pablo Iglesias.
El balanç d’aquestes carteres és avui decebedor. La ministra de Defensa fa més declaracions renyant als seus socis de govern que explicant la seva desconeguda gestió en relació a les Forces Armades. El Ministeri de Justícia sembla desaparegut: ni reforma del poder judicial ni modificació del Codi Penal per canviar el tractament dels delictes de rebel·lió i sedició qüestionats per les institucions europees i pels millors penalistes; això sí, més presó permanent revisable. En política exterior, en plena guerra a Ucraïna, s’ha comés l’error de canviar substancialment la posició en relació al Sàhara Occidental, provocant la soledat del PSOE al Congrés de Diputats. S’ha perpetrat una injustícia històrica contra el poble sahrauí per aconseguir que el Marroc asseguri (de moment) les fronteres de Ceuta i Melilla. Alhora, s’ha creat un enfrontament de conseqüències imprevisibles amb Algèria, país subministrador de gas a Espanya. Sort que el PSOE té sentit d’estat!
La situació és també preocupant al Ministeri de l’Interior, que dirigeix Fernando Grande-Marlaska. Incapaç d’impulsar l’anunciada reforma o derogació de la Llei Mordassa, tampoc sap afrontar els problemes interns a la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia.
El paper de la policia és objecte d’un debat permanent a Catalunya. Al Parlament funciona una comissió d’estudi sobre el model d’ordre públic que continua la tasca de la de l’any 2013. El conseller d’Interior ha anunciat la propera presentació de l’esperada Llei del Sistema de Policia de Catalunya, que ha de substituir els textos legals dels anys 1991,1994 i 2003, clarament superats per les circumstàncies socials, pel marc jurídic emanat de l’Estatut de 2006 i per la mateixa evolució del model policial.
A nivell espanyol, la norma que regula la policia, la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de 1986, és més antiga que les lleis catalanes però sembla intocable. El Congrés va crear l’any 2018 una comissió d’estudi del Model Policial del segle XXI que es va dissoldre en finalitzar aquella legislatura. No sabem si s’activarà abans no acabi el segle. Potser és que tot funciona tan bé que no cal.
El darrer Informe GRECO (Grup d’Estats contra la Corrupció) del Consell d’Europa propina un enorme calbot al Govern espanyol en matèria policial. Afirma que Espanya no ha complert satisfactòriament cap de les dinou recomanacions incloses en el seu Informe de l’any 2019. De les vuit relatives a la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia, cinc no han estat aplicades i les altres tres només ho han estat parcialment: afecten a la reconsideració de quotes d’entrada a la Guàrdia Civil pels descendents de membres del Cos, a la prevenció de la corrupció dins la policia, al risc de conflicte d’interessos durant i després del període de servei actiu, en especial per part dels comandaments superiors, als procediments de denúncia d’irregularitats, als codis de conducta i al règim disciplinari.
L’Estat espanyol, a diferència de Catalunya, no ha prohibit les bales de goma ni ha actualitzat les formes d’actuar de la policia. El lamentable episodi recent a la tanca de Melilla ha forçat la intervenció del Defensor del Pueblo. El record dels quinze morts a Tarajal, l’any 2014, no sembla haver provocat cap reflexió al Ministeri. Com tampoc la contundent sentència de l’Audiència Nacional en el judici contra el major Trapero pels fets de l’any 2017, que avala l’actuació proporcionada dels Mossos d’esquadra i deixa en evidència la intervenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
El Ministeri no reacciona davant la creixent influència de l’extrema dreta dins la policia i en algun dels seus sindicats, que a qui més perjudica és als bons professionals que hi ha en els dos Cossos. L’Associació Professional de la Guàrdia Civil actua contra l’ensenyament en català, culpa la immersió lingüística del “fracàs escolar” dels seus fills i reclama 450 euros trimestrals per “danys morals” per als policies destinats a Catalunya. Les declaracions masclistes i inadmissibles de la comissària de Pontevedra no són un fet aïllat que es solucioni amb la seva destitució. Totes aquestes conductes, que ens recorden el “A por ellos!”, semblen pròpies de qui creu que actua en un país ocupat.
Marlaska i el PSOE potser pensen que Àngela Merkel no tenia sentit d’estat quan va encarregar un informe sobre la presència de l’extrema dreta dins els cossos policials alemanys.
