La notícia tal vegada hagi passat més desapercebuda del que es mereixia, entre tambors de guerra a Ucraïna i eleccions fake a Castella i Lleó. Però tampoc cal passar pena per això, perquè sens dubte donarà tema de conversa. El Govern de les Illes Balears ha aprovat un decret llei que congela durant quatre anys la creació de places turístiques, i amb el qual espera reduir el parc actual de més de 400.000 llits a una quantitat de 35.000. La mesura ha estat consensuada amb el sector, i de fet els principals hotelers de Mallorca (les famílies Escarrer, Riu o Fluxà) han expressat en els darrers temps la seva convicció sobre la necessitat de limitar l’arribada del turisme massiu, que no tan sols no aporta cap casta de valor afegit, sinó que en resta. No és sobrer recordar que alguns d’aquests hotelers (no tots) van ser en el seu moment els decidits impulsors del turisme porqueria, i d’un model econòmic basat en una gran massa de persones que fan feina mig any sí i mig any no (i, a més, al crit de “això és el que ens dona de menjar”). Però mai és tard per rectificar. O potser sí, aquest és el dubte davant del que en principi és una bona notícia: per primera vegada, un govern europeu gosa posar la paraula decreixement al centre d’una estratègia econòmica. Que això es faci de la mà dels hotelers és el que suscita —lògiques— malfiances.
De fet, a alguns els pot sorprendre que la limitació de places hoteleres sigui una política que va començar sota la presidència de Jaume Matas, ara bastant més conegut per haver completat un itinerari judicial de deu judicis per corrupció sense amb prou feines haver trepitjat la presó. Durant el seu mandat es va crear una borsa pública de places hoteleres amb el propòsit d’ajudar els hotelers a eliminar les places de qualitat més baixa. Els hotelers que volguessin obrir nous allotjaments havien d’acudir a aquesta borsa per comprar-hi les places corresponents, a fi de no superar un nombre límit de places —després, naturalment, existien les places no declarades, sovint en habitacions que no eren tals o almenys no estaven declarades com a tals, sinó com a trasters o qualsevol altra cosa.
Però, amb el nou decret llei, les 20.000 places d’aquesta borsa queden, en qualsevol cas, bloquejades. Els establiments que tanquin durant els propers quatre anys hauran d’afegir les seves places a les de la borsa, però no es podran fer servir per obrir nous hotels. No es podrà ampliar el nombre de places durant aquest temps sota cap concepte.
Al PP li han fet falta uns dies per reaccionar, però ho ha fet amb la seva líder a Balears, Margalida Prohens, proclamant una sèrie de nos: no a la moratòria, no al decreixement, i no al que ells anomenen intervencionisme i imposició. Ha anunciat, així mateix, que, si el seu partit governa el 2023, derogarà la llei turística del govern de Francina Armengol. Però sembla que ho té malament davant d’una llei que compta, ja ho hem dit, amb el vistiplau dels hotelers, que antany es dedicaven pràcticament a fer-li les campanyes al PP —la que van organitzar l’any 2003 contra el primer govern presidit per Francesc Antich, amb amenaces incloses als treballadors d’anar-se’n al carrer si tornaven a guanyar les eleccions les esquerres, va ser d’una indignitat memorable—, però que ara semblen més interessats en altres objectius, que amb tota seguretat passen pel Carib.
En qualsevol cas, decreixement sembla una paraula cridada a convertir-se en clau en la política i l’economia dels propers anys, o fins i tot dècades. Una d’aquelles idees, com l’ecologisme o el feminisme, que de moment sona “radical” però que s’acabarà situant tan al centre que tothom —també el PP— se la voldrà fer seva i la voldrà interpretar a la seva manera. El canvi climàtic —o l’emergència climàtica, com preferiu dir-ne— és el repte més exigent amb què s’enfronten els governs d’ara endavant —amb permís del senyor Putin. I el més urgent: els científics coincideixen a alertar que avança molt més de pressa del que inicialment s’havia previst. El model “tradicional” del turisme de masses lliga malament amb aquestes exigències. En darrer terme, el decreixement és sols una manera d’expressar la necessitat d’adaptar el capitalisme al canvi climàtic: com seguir fent negoci, i al mateix temps, com aconseguir que ens quedi planeta per seguir fent-hi el turista. Alguns afirmen que els diners són covards, i possiblement és cert, però també ho és que tenen una gran capacitat adaptativa. Fem vots perquè la mesura del Govern balear sigui efectivament pionera (és a dir, que sigui imitada per altres) i, sobretot que sigui eficaç i tingui efectes reals.
