Benny Wenda té 46 anys. És el President del Govern Provisional de Papua Occidental (West Papua). Viu exiliat al Regne Unit després d’haver aconseguit escapar pels túnels de ventilació de la presó indonèsia on el tenien engarjolat, el 2002. L’acusaven de l’atac a una comissaria i dos comerços que havien tingut com a resultat la mort d’un policia i un guàrdia, un parell d’anys abans. Els coneguts com a “fets d’Abepura” havien desencadenat una brutal repressió, amb cent detinguts i una violència policial que va tenir com a resultat la mort de tres estudiants. Dos agents de policia van ser processats per crims contra la humanitat, malgrat que van ser absolts.
La detenció i tortura d’en Benny va ser un episodi més dins una vida de violències per part de l’Estat indonesi sobre el poble de Papua Occidental. Indonèsia es va declarar independent dels Països Baixos el 1945 i la lluita va durar fins que el 1949 va ser reconeguda. És l’estat més gran del món de població musulmana i s’estén per un gran arxipèlag que comprèn illes com Sumatra, Borneo, Java i Bali. Papua Occidental no va integrar-se al nou estat i es va declarar independent el 1961, hissant la seva bandera nacional, estelada com la nostra: la Morning Star o Bintang kejora. Tanmateix, l’any següent, els EUA, els Països Baixos i Indonèsia van signar els Acords de Nova York pels quals Papua Occidental passava a integrar-se a Indonèsia amb el compromís de respectar la seva autodeterminació. El 1969 es va celebrar una farsa de referèndum, el conegut com a Acte de Lliure Elecció, que va ser limitat i controlat pel Govern per evitar un resultat d’independència. D’una població de gairebé un milió de persones, tan sols van ser convocades a les urnes 1.022. I com va deixar escrit el secretari general de l’ONU en el seu informe: “l’Administració (indonèsia) ha exercit en tot moment un control ferri sobre la població”.
Durant totes aquestes dècades la violència ha estat una constant. L’ocupació militar del territori ha provocat grans desplaçaments i una caiguda de la població. Quan en Benny va néixer, Papua Occidental tenia la mateixa població que l’altra meitat de l’illa, que conforma l’estat independent de Papua Nova Guinea. Avui a l’oest hi viuen tan sols 2,5 milions i a l’orient, 7,5.
La història d’en Benny és d’una cruesa esgarrifosa, que ens recorda la crueltat a la que poden arribar les persones per les ànsies de domini i per l’odi al diferent. Ell mateix va presenciar la violació de dones de la seva família que després eren obligades a rentar els soldats violadors al riu. La seva família va fugir a la selva on va sobreviure durant cinc anys, de mala manera, tot per evitar més agressions dels militars. Quan finalment van tornar a la ciutat, va ser escolaritzat i va poder comprovar el racisme que pateixen els papús per part dels indonesis, que s’han anat desplaçant a Papua d’ençà de la independència. Són menyspreats amb els habituals prejudicis sobre l’endarreriment cultural, la forma de vestir o la pell més fosca. Vaja, com tots els racismes del món. La diferència religiosa és també un factor de menyspreu: mentre que els indonesis són majoritàriament musulmans, els papuesos són cristians.
Amb la independència de Timor Oriental el 1999, la consciència de Papua Occidental va reviscolar i la resta de la història fins a la detenció d’en Benny ara fa vint anys ja la coneixeu. Avui dia la lluita per la independència es manté viva i va associada a una transformació social, l’anomenat “Estat Verd”, un projecte per reconciliar el poble amb el medi natural, lluny de la sobreexplotació dels recursos, i que entre altres coses proposa tipificar com a delicte l’ecocidi.
La setmana passada en Benny, l’Oridek i la Claire han estat a l’Estat espanyol. Primer als parlaments basc i navarrès i després al Congrés dels Diputats espanyol, on vaig tenir ocasió de conèixer-los. En els últims anys, la campanya internacional del Moviment Unit d’Alliberament de Papua Occidental ha aconseguit trencar el silenci que vol imposar Indonèsia. L’Estat no deixa entrar els observadors de les Nacions Unides al territori. Tot i així, la potent diplomàcia d’aquest govern a l’exili ha aconseguit que 83 estats aprovin resolucions contra el bloqueig als observadors i per l’autodeterminació, i també que West Papua s’integri, com a observador, en el Melanesian Spearhead Group, una organització intergovernamental dels estats de la Melanèsia, formada per Papua Nova Guinea, Fiji, illes Salomó, Vanuatu i, també com a observadora, l’encara colònia francesa de Nova Caledònia.
Per West Papua, pels Països Catalans i per tots els pobles del món: merdeka!
