Aquest pròxim diumenge es decidirà a les urnes el futur Govern de Castella i Lleó. Però no només. També podrem comprovar una dada força important que podria ser d’aplicació general a tot l’àmbit autonòmic, excepte al País Basc i Catalunya. O sigui: la relació que s’estableixi entre PP i Vox o, més exactament, el grau de dependència del partit conservador respecte de l’ultradretà.
Els resultats castellanolleonesos en vots i en escons no seran extrapolables a les altres regions. Tanmateix, la relació esmentada sí que ho pot ser, d'important i extrapolable. Per exemple en els casos valencià i balear. Perquè si a Castella i Lleó el PP necessita pactar de forma expressa amb Vox -i encara més si el govern hagués de ser de coalició-, és segur que talment passarà a València i Palma l’any que ve, perquè el vot cada cop és més en clau general espanyola, excepte en els casos català i basc. Dit d’una altra manera: l’elector valencià i balear tindrà la clara imatge de quin és l’únic tipus de govern autonòmic alternatiu als actuals d’esquerra. No es podria mantenir el somni de Pablo Casado de, com passa a Andalusia, fer el 'no pacte' amb suport fàctic de Vox. Ni de bon tros es podria pensar en seguir l’exemple de Madrid, on la gran líder de la dreta espanyola, Isabel Díaz, l’Ayuso, manté a retxa i submisos als ultres gràcies a la seva desacomplexada personalitat política, un clon femení de Pedro Sánchez.
Un pacte clar a les capitals castellanes -la regió no té definida capital a l’estatut regional- suposaria que Casado inauguraria l’actual cicle electoral -que acabarà amb les generals de, possiblement, el 10 de desembre de l’any que ve- fermat de peus i mans pels de Santiago-y-cierra-España. Una situació que resultaria força incòmoda per al PP valencià, segurament. O no, qui sap. Tanmateix el que és ben segur és que per a la desconeguda i absent líder del PP illenc, Marga Prohens -és diputada del Congrés i té una activitat política mínima a les Illes des que fou designada per Casado com a presidenta del PP balear el juliol passat-, suposaria una de les pitjors notícies que li podrien donar ara. Perquè sense cap escletxa pel dubte seria un avanç el que passaria de forma inexorable el maig de 2023 a l’arxipèlag: que el PP no deixaria més enrere del que hi està ara a Vox sinó que els ultres li restarien diferència. El resultat seria que la suma PP-Vox no s'incrementaria tant sobre l'actual com per arribar entre tot dos als 30 diputats, la majoria absoluta, i, per tant, Prohens no tendria més remei que cercar altres aliats. Quins? Ciutadans, si sobreviu, i, per descomptat, la formació regionalista, el PI-Proposta per les Illes.
I per aquí ve el gran problema de Prohens. Com que a Balears talment passaria l’any que ve, la líder conservadora hauria de sumar en el mateix pacte, d'una manera o d'una altra, a l'insularista PI amb l'anticatalanista i antitot Vox. I resulta senzillament impensable que els regionalites -diguin el que diguin ara els seus dirigents– puguin donar llum verda un Govern illenc del PP aliat amb Vox.
