44.605 milions d’euros de beneficis durant els primers nous mesos de l’any que acabem de tancar. Són els guanys conjunts que acaben d’anunciar les principals cinc grans corporacions farmacèutiques mundials. Pfizer, Johnson & Johnson, AstraZeneca, Moderna i BioNTech. Alguns d’aquests noms ens eren desconeguts fa dos anys, ara fins i tot ens els han injectat.
Podem respondre que l’any anterior, el 2020, havien estat invertint en recerca i que aquest benefici és per compensar. Però és que igualment van obtenir beneficis l’any d’esclat de la pandèmia: “només” 22.050 milions d’euros. Havia estat una caiguda respecte als de 2019, que n’havien guanyat 28.593.
El festí que estan fent alguns dels més rics del planeta amb el nostre patiment col·lectiu és obscè.
Però no, aquest no és un article contra les vacunes. Defenso la vacunació massiva per tal de protegir-nos, especialment aquelles persones que són més vulnerables. I no se m’acut una millor resposta davant d’un virus agressiu que vacunar tothom com a mesura de salut pública.
El que és aquest article és una defensa del que ha fet un petit país del Carib durant la pandèmia gràcies a la revolució que van guanyar fa 63 anys. I de com pot ser un model per continuar protegint-nos de les pandèmies que els experts asseguren que vindran, però no fer-ho omplint les butxaques dels més rics.
A Cuba el 86% de la població major de 2 anys ja té la pauta completa de vacunació. La comparativa amb les illes veïnes és substancial i fins i tot ofensiva (República Dominicana: 52% doble dosi, Jamaica: 20%, Haití: 1,1%), però també és rellevant la diferència amb les potències regionals centreamericanes (Colòmbia: 57% pauta sencera, Mèxic: 56%). La mitjana mundial se situa en el 51% de protecció total i la Unió Europea en conjunt ha vacunat amb la pauta completa el 70% de la seva població. Són dades del 10 de gener d’aquest 2022 d’Our World in Data, una publicació científica de referència per mitjans com Science, The Wall Street Journal o la BBC.
Però, més enllà dels percentatges, el que és singular de Cuba és que ha assolit aquesta xifra a partir de vacunes que són fruit de la recerca d’organismes públics de l’illa. Una illa que fa dècades que pateix un embargament ferotge per part dels Estats Units que cada any condemnen les Nacions Unides (“condemnem i passem al tema següent”, com malauradament també fan amb l’ocupació de Palestina).
Abdala, Soberana 02 i Soberana Plus són les tres vacunes que han desenvolupat els científics cubans i que s’estan administrant a la població i també a altres països que ja les han aprovades: Veneçuela, Vietnam, Iran, Nicaragua, Argentina i s’hi acaba de sumar Mèxic. L’avantatge d’aquestes vacunes és que estan basades en la tecnologia tradicional, cosa que les fa més fàcils d’utilitzar, ja que es poden conservar a la nevera o a temperatura ambient, i administrar als infants més petits. A més, ara estan treballant en un prototip de vacuna eficaç contra la variant òmicron.
Llegeixo que el president i conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla, està en contra que els governs interfereixin en els preus dels medicaments, perquè, assegura, això seria un obstacle per a la despesa que les farmacèutiques destinen a trobar nous medicaments. Això ho diu el cap de la guanyadora de la cursa per fer-se amb els beneficis derivats de la covid: amb 16.391 milions d’euros, Pfizer és la que ha obtingut més guanys de la pandèmia.
Hem de deixar que la recerca mèdica i farmacèutica vagi lligada als beneficis empresarials? O podem impulsar un sistema d’investigació de titularitat, gestió i provisió del tot públic que, com han fet a Cuba amb la pandèmia de la covid, ens pugui protegir sense que ningú s’hi enriqueixi a canvi?
Aquesta tardor vam haver de sentir en la majoria de tertúlies la cantarella massa coneguda que intenta infantilitzar la CUP i menystenir la seva militància quan es nega a aprovar uns pressupostos que considera que no són independentistes i que no responen als interessos de les classes populars.
Entre els punts que la formació posava sobre la taula per aprovar els pressupostos hi havia destinar 112 milions d’euros per crear una farmacèutica pública que tingui l’objectiu de reenfocar la investigació, millorar la transparència i afavorir el control dels preus. No és nou, des que va esclatar la pandèmia que aquesta formació ho està demanant.
Però a les tertúlies i els articles és més senzill quedar-se en la caricatura que es riu de l’assemblearisme que no pas entrar a analitzar com podríem tirar endavant una proposta que trenqui amb la dinàmica de dècades de governs que han posat en mans d’interessos privats el nostre benestar col·lectiu.
