Han passat moltes festes de Nadal amb gent innocent a la presó o a l’exili. Les perfomances a les portes de Lledoners no van faltar en cap ocasió: marxes de cotxes, capgrossos, concerts o sopars grocs enmig del descampat que hi ha a tocar dels centres penitenciaris on passaven les nits les persones que van impulsar un referèndum.
Després dels indults, en bona part, els qui han decretat la mesura de gràcia han aconseguit el que volien. El to de les reivindicacions ja no és tan ferm com en anys anteriors i l’independentisme català sembla no tindre un argument tan contundent per carregar-se de raó. Abans era la repressió, molt visible amb l’empresonament dels impulsors de l’1 d’octubre que van poder ser jutjats. Ara queda l’exili, que no és poca cosa, però hi ha la certesa que sense polítics a les presons l’enuig s’ha rebaixat bastant. Cosa que sorprèn.
Aquesta relaxació coincideix, segons informen els mitjans més informats, amb la tornada imminent del rei emèrit espanyol, qui va fugir a un país totalitari a l’agost del 2020 davant l’escàndol judicial que li afectava. El previsible tancament en fals del seu cas per part de la justícia espanyola l’animarà a tornar amb el seu desvergonyiment característic. No només no serà jutjat, en virtut d’una llei que el converteix en inviolable, sinó que a més a més a més no sembla que hi haja un clam popular perquè el seu cas s’investigue a fons. Persones que són símbols per a molta gent, com el tennista Rafa Nadal, ja s’han encarregat de fotografiar-se amb ell al seu país d’acollida amb excel·lent naturalitat. Alhora, no sembla que el rei emèrit estiga disposat a donar massa explicacions a la tornada. L’exigència popular perquè ho faça no el collarà suficientment.
Mentre s’especula amb el retorn de l’emèrit, un dels represaliats per haver-lo injuriat, el raper Pablo Hasél, continua passant els dies i les nits a la presó de Ponent. El seu empresonament va incendiar els carrers, però poca cosa més s’ha sabut. Des de No Callarem li han dedicat un documental de denúncia, que també tracta els casos de Valtònyc i Elgio, però no hi ha una matraca mediàtica constant, ni missatges institucionals reiterats ni totes les condicions requerides perquè una injustícia com la que Hasél està patint no s’oblide i estiga en boca de tothom a cada moment.
Un altre raper represaliat per parlar malament del monarca, Valtònyc, resoldrà el seu cas, possiblement de manera favorable, el proper dimarts a Bèlgica. Si la justícia d’aquest país li acaba donant la raó, això no serà garantia que el raper puga tornar. I així, mentre la repressió s’allarga, mentre els qui han de defensar les víctimes callen i mentre tot es podreix en alguna cel·la de Lleida o davall el cel ennuvolat del centre d’Europa, l’emèrit tornarà no amb tots els honors que voldria, però si amb tota la impunitat. Tot i que al seu darrere no només deixe una enorme sospita de corrupció, sinó també persones que, un Nadal més, no podran estar a les seues cases pel fet d’haver-lo assenyalat.
