Israel i el separatisme religiós

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’escriptor i editor americà Damon Linker explica al seu llibre The Religious Test. Why We Must Question the Beliefs of Our Leaders (2010) que les minories profundament religioses que s’autosegreguen de la societat no són cap problema. Com que viuen al marge i no pretenen assaltar el poder de les institucions públiques no suposen una amenaça a la llibertat religiosa de la majoria. Linker elabora aquesta reflexió per als Estats Units. Què passa quan la minoria religiosa autosegregada es converteix en un grup de pes rellevant?

Aquest és el repte de l’Estat d’Israel.

Avui el col·lectiu dels haredim —els dits ultraortodoxos en la premsa occidental— representen l’altra qüestió irresolta d’Israel. Tot i ser un 7% de la població i en creixement, els haredim no són un col·lectiu homogeni. Generalment no té l’ambició de prendre el control de les institucions israelianes, només de preservar el seu separatisme. Tanmateix, sí que pretén treure profit i rèdits d’aquestes mateixes institucions que rebutja. Quan augmenta el nombre de membres d’una comunitat que se separa de la societat, el xoc amb el món laic i el moderantisme religiós és inevitable.

L’espectre social i religiós d’Israel és d’una complexitat majúscula. Això també és així per a la població israeliana jueva. Hi ha tantes maneres d’entendre el judaisme que elaborar una política religiosa coherent és una tasca impossible. A banda de l’opció laica del 46% de la població, hi ha el judaisme liberal o de reforma, el calaix de sastre tradicional, els jueus masorti, els dati leumi, els ortodoxos i tot l’espectre haredi. És evident que en el món haredi no és el mateix un breslover khossid que un brisker litvak —l’un místic i l’altre racional. Tampoc tenen la mateixa visió sobre la legitimitat de l’Estat d’Israel. Així i tot, sí que coincideixen a voler construir una societat religiosa, observant de halokho —la llei jueva—, massa cops per damunt de la voluntat dels jueus laics. A diferència d’Amèrica, el separatisme haredi cada cop es realitza més a despit de l’altre —qui no és haredi.

La consciència de voler-se separar de la majoria de la societat no solament prové de la voluntat de crear un cos fidel religiosament homogeni, sinó també per protegir-se dels efectes de la persecució religiosa. És interessant d’observar com la minoria religiosa o ètnica tradicionalment perseguida és capaç de renovar la vigència del seu separatisme denunciant la dissolució laica. El rebuig del món, un concepte molt arrelat a la teologia cristiana —des del moviment monàstic als amish i mennonites—, té poc sentit en el món jueu més enllà del concepte del ghetto, que és un invent cristià per a la persecució del jueu.

La resposta al món haredi per part de l’altra ortodòxia ha estat l’establiment d’un diàleg amb el món modern, laic i gentil. Paradoxalment, els dos grans productes religiosos que segueixen aquesta línia es van refinar i desplegar als Estats Units: l’anomenada ortodòxia moderna i el moviment hassídic Chabad Lubavitch. La seva presència i concepció a Israel és discreta i fins i tot de mal encaixar. Amb tot, han trobat un gran motor en el moviment dati leumi, judaisme observant plenament sionista que sí que cerca l’assalt del poder de les institucions.

A Israel, la separació religió i Estat ja és dubtosa des de 1948. Si bé el laicisme israelià es manté molt fort, hi ha hagut un creixement, tímid, de la religiositat dels jueus. La neutralitat religiosa de l’Estat està tocada i quasi enfonsada. El rabinat israelià conserva prerrogatives inusuals en una democràcia liberal. La fi del conflicte amb els àrabs palestins també significa l’establiment d’una estricta neutralitat religiosa de l’Estat, a l’americana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Borja Vilallonga
Borja Vilallonga

Director d'EL TEMPS. Doctor en història per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha estat investigador a Columbia University i New York University.