Congrés de present? Sobretot, congrés de futur!

La qüestió no és gens menor i, per parlar-ne, em faig ressò d'un article publicat coincidint amb el 43 aniversari de la Constitución Española a Vilaweb. El signa la professora de català i antropòloga Imma Torner i, en ell, advoca per la celebració d'un 3r Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Si parlem del tercer, ens cal mirar enrere i recordar quines han estat les convocatòries precedents. En aquest sentit, Torner recorda l'edició de la primavera de 1986, convocada precisament per commemorar el vuitanta aniversari de la primera trobada que va tenir lloc a Barcelona del 13 al 18 d'octubre de 1906 i que va presidir un gegant com Antoni M. Alcover. L'objectiu principal del 1r Congrés Internacional era “orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar la gramàtica de la llengua catalana”, però la seva celebració es va convertir en una autèntica mostra d'adhesió col·lectiva a la nostra llengua i, segons recullen les cròniques de l'època, en un “plebiscit a favor de la codificació definitiva de l'idioma”.

El 1r Congrés va assolir el rang d'efemèride, atès que hi van assistir més de 3.000 congressistes provinents d'arreu dels Països Catalans, la majoria d'ells no lingüistes. De fet, la participació social va ser una de les claus de l'èxit d'aquesta trobada fins al punt de convertir els actes no estrictament acadèmics en actes d'afirmació nacional i de retrobament dels països de llengua catalana.

En aquest sentit, el 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que va comptar amb una nodrida representació i participació de científics estrangers, va servir per donar a conèixer públicament una figura del pes de Pompeu Fabra, tot i que com a representants dels diferents pobles de llengua catalana –segons l'expressió emprada al propi Congrés– també hi van figurar des de Ramon d'Abadal o Joan Bardina a Àngel Guimerà, Joan Maragall, Pompeu Fabra o Joaquim Ruyra; del País Valencià hi van ser presents Teodor Llorente o Lluís Fullana i l'associació Lo Rat Penat, entre d'altres; i de les Balears Joan Alcover i Maspons, Gabriel Alomar i Villalonga i Miquel Costa i Llobera, per citar-ne només alguns.

Els resultats del 1r Congrés van ser molt notables, però els resumiria en dos de cabdals: va comportar l'augment del prestigi del català i va permetre la fundació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. No obstant això, la situació present ens demostra que encara ens cal, com exposa la professora Torner, “debatre i reflexionar entre la comunitat científica, els professionals de l’ensenyament, els de l’àmbit literari i tota la xarxa d’entitats i organitzacions que treballen en la defensa i promoció de la llengua. Cal recuperar el prestigi de la llengua i la cohesió territorial.”

Insto, en aquest sentit, les entitats i col·lectius que tenen com a objectiu principal defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants, així com el propi ús de la llengua catalana, el “viure en català” del qual hem parlat tantes vegades en aquestes mateixes pàgines, a consensuar el quan i l'on per tal de convocar, dins l'any 2022, el 3r Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb caràcter urgent i amb capacitat d'implementar les resolucions que impulsi. La llengua és cosa de tots i, si ens cal mirar al passat per saber com actuar, benvinguda sigui la memòria col·lectiva d'uns quants, molts, experts que a principis del segle XX van tenir molt clar que llengua, cultura i país són la base de la nació catalana.