El Govern balear menys nacionalista

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Govern balear actual, fruit dels anomenats Acords del Canvi entre PSOE, Podem i Més, és el que presenta el segell nacionalista més poc accentuat. O, si es vol dir així, el menys nacionalista. No de tots els governs illencs que han existit, per suposat, perquè els del PP no es contemplen a aquests efectes, sinó dels tres progressistes que hi ha hagut.

Els governs del primer (1999-2003) i del segon (2007-2011) Pacte de Progrés -ambdós presidits pel socialista Francesc Antich-, que varen sorgir dels acords entre els dos partits de l'esquerra espanyola (PSOE i Esquerra Unida) i els nacionalistes progressistes (ERC en la segona ocasió i el PSM en totes dues) amb la dreta nacionalista (Unió Mallorquina), es caracteritzaren per un segell nacionalista força evident. Es notava sobretot en el fet que el català era l'idioma d'ús normal de tots els membres de l'Executiu. Sempre que parlaven en una ràdio ho feien en català, encara que se'ls preguntés en castellà. En tot moment s'expressaven en la llengua pròpia en tots i cada un dels actes que com a membres del Govern protagonitzaven. La direcció general de Política Lingüística, per una altra banda, tenia una importància política que tothom reconeixia i, tal com diu la teoria política, la normalització de l'ús del català era quelcom transversal en tot el Govern. Tots els departaments l'assumien com a pròpia. Fins i tot durant el segon Pacte de Progrés l'Executiu va aprovar un decret de catalanització de la vida quotidiana, tot i que és ver que ho feu a finals de la legislatura. Una norma que fou aplaudida fort ferm per parts dels grups nacionalistes i, també, pels independentistes.

El tercer Pacte de Progrés, l'actual, tanmateix ni tan sols es vol dir així. S'estima més auto qualificar-se com el Govern dels Acords del Canvi, signats el juny de 2015 entre PSOE, Podem i els dos Més -Més per Mallorca i Més per Menorca-. Resulta significatiu ja d'entrada que el nom de l'acord sigui aquell decidit per Podemos a la seu central a Madrid. Res de noms indígenes. Com a molt, traducció al català d'aquell que agrada a Pablo Iglesias i companyia. Políticament és prou rellevant que aquesta imposició morada no fos contestada per cap dels dos Més ni tampoc pel partit de Francina Armengol que aspira a ser conegut més com a PSIB que no com a PSOE. El llenguatge no és mai neutre i quan els integrants d'un pacte polític i de Balears accepten que sigui batejat seguint els desitjos de la seu madrilenya d'un dels socis resulta prou eloqüent. Per ventura tant com que Més per Mallorca acceptés diluir-se a les eleccions generals de juny de l'any passat dins de la candidatura de Podemos.

En sintonia amb aquestes dues renúncies esmentades, el Govern que en resultà dels Acords del Canvi és el de menys intensitat nacionalista dels tres progressistes que hi ha hagut a Balears d'ençà la invenció autonòmica, el 1983. Alguns dels seus membres s'expressen habitualment en castellà, un dels quals ho fa sempre i en tot àmbit, fins i tot hi ha càrrecs que quan són interrogats en una ràdio en castellà contesten igualment en aquest idioma i no en català i, en fi, la situació de debilitat nacionalista és tan evident que la sempre optimista Fanny Tur, consellera del ram, quan se li demana sobre el particular accepta, resignadament, que “no es fa tot el que caldria”. Això sí, assegura que es rectificarà durant la segona meitat de legislatura.

Qui sap què passarà en el futur. Però allò comprovat en el passat, aquests últims dos anys, és que, en efecte, l'actual acord polític que governa les Illes és el menys nacionalista dels tres governs de progrés.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.