És curiós que la sortida de la crisi de la covid ha generat una nova xarlataneria, diferent de la que va dominar durant les fases diguem-ne crítiques de la pandèmia, és a dir, el confinament que s'ha conegut com a “dur” (el que ens va tancar als nostres domicilis entre el 14 de març i el 2 de maig de 2020, quan va començar la primera fase de la desescalada) i les primeres onades de la pandèmia. Durant el període anterior a la vacunació, en realitat, quan la perillositat i la letalitat del virus era molt més alta, precisament perquè no hi havia ningú vacunat. Durant tot aquest temps, el negacionisme va ser patrimoni quasi exclusiu de les dretes extremes i les extremes dretes, des de l'anticientifisme de Bolsonaro i Trump (i el de Boris Johnson, a qui cal reconèixer que fos capaç de rectificar després que el sistema sanitari públic, com ell mateix va reconèixer, li salvés la vida) fins a la revolta dels cayetanos als barris rics de Madrid. A Mallorca va sorgir, entorn d'una part concreta del sector de l'hostaleria, una espècie de moviment contestatari que mesclava la reclamació de reobrir els bars amb la reivindicació d'unes llibertats fonamentals presumptament vulnerades o suprimides “amb l'excusa de la pandèmia”: precisament, tornant una altra vegada a Madrid, va ser aquesta part concreta del sector de l'hostaleria el que va fer més de mitja campanya per a Isabel Díaz-Ayuso, en unes eleccions que ella mateix es va treure del barret i que van acabar amb el seu triomf per majoria absoluta. La contestació contra les mesures anticovid (que necessàriament passaven per les restriccions dels moviments de les persones, com en tota plaga) anava unida sovint, amb la negació de la mateixa pandèmia (“és un invent per tenir-nos dominats”), amb les teories conspiratives o conspiranoiques corresponents (“és un virus inventat en un laboratori dels xinesos, manipulant les rates pinyades”), amb la maldat intrínseca dels governs d'esquerres o independentistes (Ximo Puig, Francina Armengol, Quim Torra i, per descomptat, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, indefectiblement anomenat “El Coletas”, eren el blanc preferent de les ires dels negacionistes) i, per descomptat, amb el repertori associat a la testosterona que és característic de les extremes dretes. Per no faltar-hi, naturalment tampoc faltaven teories relacionades amb el futbol (molt van passar molt malament la síndrome d'abstinència de les setmanes sense Lliga ni Champions).
Una vegada arribades les vacunes han persistit les mateixes bajanades, però ara defensades per sectors suposadament progressistes de la societat. Ja n'hi va haver alguns d'aquests durant el primer període, però ara s'han tornat molt més abundants. El motiu és senzill: com que la majoria de la població hem acudit a vacunar-nos i la possibilitat de contagi ha disminuït dràsticament, ells s'han pogut permetre el luxe de no fer-ho i, a més, presentar la seva actitud deshonesta (i perniciosa per a la salut pública, sobretot) com una espècie de signe de distinció: ho fan perquè tenen esperit crític (els vacunats es veu que no), perquè no segueixen el discurs dominant (els vacunats són uns submisos, un ramat de xais), perquè s'han informat (cerquen informació de qualitat que mai no especifiquen quina és ni on la troben; els vacunats, per contra, es resignen amb la dieta informativa que els prescriu el poder) i, en definitiva, perquè són uns campions de les llibertats ciutadanes i uns valents lluitadors contra la voracitat del capitalisme. La realitat és que consumeixen exactament les mateixes marques, comprades a les mateixes multinacionals, als mateixos establiments de les mateixes cadenes, i s'informen als mateixos mitjans i a les mateixes xarxes, que els vacunats. La demostració que no tenen cap objecció realment seriosa a la vacunació, ni cap argument per defensar aquesta objecció, és que, quan els governs dels seus països els pressionen amb mesures restrictives (presentar el passaport covid per anar a treballar, a Itàlia, o un confinament parcial que només el permet anar a treballar presentant una PCR negativa diària, a Àustria), aleshores es vacunen de seguida. Remugant que ho fan “a la força”, com les criatures.
Mentrestant, generen un greu problema de salut pública: un sol no vacunat per infectar altres persones, fins i tot vacunades, i generar una cadena de contagis que pot tenir conseqüències greus, molt greus, o letals, com ja ha succeït en molts casos. Ja que presumeixen d'exercir l'objecció de consciència, haurien de sentir-hi un pes ben fort que els impedís obrir la boca amb la seva xerrameca arrogant i absurda.
