Una enquesta del diari El Español pronostica que un nou partit, l’Espanya Buidada, obtindria 15 escons a les properes eleccions estatals. Ho faria només amb l’1,1% dels vots, però es veuria afavorit per la divisió electoral espanyola, feta per províncies. Allò que fins ara havia beneficiat, de manera descarada, els partits majoritaris de l’Estat, amb l’excepció de les poques circumscripcions amb sentiment nacional propi, ara se’ls podria girar en contra. No és estrany, en aquest sentit, que el cap d’opinió del diari dirigit per Pedro J. Ramírez vomitara en un tweet que «pel camí de la boina, dels dialectes inventats i del pallussisme d’aldea i rector amb trabuc ens carregarem el país». La mala educació amb què s’explica aquest mitjà tampoc no ha sigut mai estranya.
Però, què és l’Espanya Buidada? Tot i que a finals de setembre es va constituir com a partit, aquesta plataforma es reivindica com a moviment ciutadà que té l’aspiració de fer sobreviure els territoris rurals de l’Estat, cada vegada més perjudicats per la manca de fortalesa econòmica i d’estímuls laborals. El gran referent d’aquest partit és Terol Existeix, que a les últimes eleccions espanyoles va aconseguir un diputat decisiu en la balança del Congrés dels Diputats i va permetre, tot i la pressió grollera i despectiva –disfressada de paternalisme– de l’extrema dreta, la investidura de Pedro Sánchez. L’exemple d’aquest partit ha servit com a inspiració perquè l’Espanya Buidada es repense com a moviment unitari d’àmbit estatal. I hi ha estudis que li atorguen protagonisme futur en la política estatal.
Si això acaba ocorrent, caldrà preguntar-se en què es podria convertir l’Espanya Buidada. Els pobles que conformen aquesta geografia, que està a prop de convertir-se en subjecte polític pertanyen, en molts casos, a les comunitats autònomes més afavorides pel finançament autonòmic. Comunitats amb una població cada vegada més envellida que sobreviuen amb les alternatives turístiques i amb un sistema d’ajuts públics sense el qual tot cauria. El sistema de finançament autonòmic, tot i beneficiar-les, mai no ha estat suficient com per capgirar una realitat adversa que, després de dècades prolongant-se, ara pot esdevenir en revolta electoral.
Aquesta és una de les claus que evidencien que Espanya és un Estat deficitari, allunyat de la sostenibilitat econòmica. Els territoris amb més dinamisme econòmic estan sotmesos al dèficit fiscal mentre que els més abandonats, tot i estar beneficiats pel sistema de finançament, perden el seu capital humà, que marxa a les grans ciutats –fonamentalment Madrid– per trobar alternatives amb garanties de futur. Malgrat el paper fonamental que juga Madrid a l’hora d’absorbir les inversions, les infraestructures i el capital humà per obra i gràcia dels successius governs espanyols, hi ha el relat temptador de culpabilitzar les perifèries d’aquesta realitat. Els Pressupostos Generals de l’Estat, pendents de ser aprovats, depenen del vistiplau de les forces catalanes i basques, cosa que sempre genera neguit, quan no indignació sobreactuada, en bona part de la premsa espanyola, que només sap responsabilitzar-ne les perifèries.
Si l’Espanya Buidada es fa forta al si de l’Espanya electoral, el moviment necessitarà d’altaveus i de suports que l’empenten cap a espais d’influència. No seria estrany, en aquest sentit, que el nou partit acabara assumint la bandera de l’anticatalanisme per generar simpaties i perquè, a més a més, els territoris que es poden sentir identificats amb aquest batec pertanyen, en gran part, a les zones castellanes de l’Estat. De moment, el precedent d’aquest moviment, Terol Existeix, ha estat capaç d’aguantar amb dignitat la pressió dels qui els van exigir boicotar la investidura de Pedro Sánchez amb l’argument d’impedir una investidura desencallada, amb vot favorable o abstenció, per EH Bildu, PNB, Esquerra Republicana, BNG o Compromís, entre més. Un argument al qual se sumava l’amenaça i la criminalització d’aquest nou espai polític que ara aspira a esdevenir interterritorial.
Tant de bo aquest precedent servisca com a exemple en el futur de l’Espanya Buidada i el moviment contribuesca al canvi –un de tants– que necessita l’Estat per assegurar la sostenibilitat demogràfica, que només serà possible amb la garantia de la viabilitat econòmica dels pobles que l’integren. I que ho faça sense caure en les temptacions que, en més o menys mesura, fins ara han acabat caient les forces polítiques que han mirat de guanyar vots a les províncies castellanes. La temptació de criminalitzar les perifèries. Especialment la del nord-est.
