Sent a la televisió que la crisi dels microxips farà que les botigues tinguen menys oferta de joguines durant la campanya de Nadal. No hi haurà tant de producte vingut d’Àsia, diuen. Ho expliquen prenent declaracions als botiguers, i solidaritzant-se amb el sector. Per contra, hi haurà més joguines valencianes, més joguines de proximitat, i per fi aquestes podran competir amb les del gegant asiàtic, conclouen, com si es tractara d’un mal menor. En la noticia es traspua un aire de derrota, com si la crisi del coronavirus haguera alterat el natural equilibri econòmic, i com si aquesta pèrdua de productes vinguts de ben lluny fora un daltabaix per al comerç.
Els mitjans de comunicació constantment interfereixen amb els esforços dels científics contra el canvi climàtic. També els polítics que diuen combatre’l: a la mínima llancen un missatge d’allò més reaccionari, climàticament parlant. Com ara Pedro Sánchez, quan va parlar d’allò de “donde haya un buen chuletón al punto...”. És ben sabut que el consum de carn roja produeix un important trastorn en el clima, no sols per les emissions de metà que produeix el bestiar, sinó també per la destrucció dels boscs tropicals per tal de generar nous pasturatges. Molts lluitadors contra aquestes transformacions per part de les grans multinacionals fusteres han estat assassinats, fins al punt que s’ha creat l’entitat Global Witness per tal de donar-los visibilitat. Als països llatinoamericans no sols maten periodistes, també ecologistes.
L’ampliació de l’aeroport d’El Prat ha entrat de ple dins d’aquest doble joc al qual ens tenen acostumat els polítics. Per una banda, parlen d’emergència climàtica i per altra fan un pla que destruirà un enclavament natural, reserva d’aus amb protecció especial. Aleshores, s’escuden en el progrés, en la necessitat de crear llocs de treball, de no quedar-se enrere. D’aquesta manera, la majoria de partits polítics juguen una doble carta: quan interessa són els primers abanderats del medi ambient, i quan apareix el negoci se n’obliden de seguida. El mateix s’esdevé amb l’ampliació del port de València, que produirà un efecte devastador sobre la restinga d’El Saler i sobre el llac de l’Albufera.
Porte més de trenta anys escrivint articles sobre ciència, maldant per un desenvolupament més sostenible. Recorde que al principi alguns companys de la premsa m’acusaven de voler tornar a l’edat de pedra. Que no podríem emprar l’ascensor, o que hauríem d’anar tots en bicicleta. Em consideraven, per dir-ho així, un romàntic. La premsa sempre ha estat especialment illetrada en temes de ciència i medi ambient. Però, no obstant això, en aquests moments té una enorme responsabilitat, i hauria de parlar molt més de ciència en general. I la veritat és que pensava que amb la pandèmia hi hauria un reforçament de continguts científics als mitjans de comunicació, en una clara aposta de futur. Tanmateix, no ha estat així; més aviat sembla que és a l’inrevés.
Com ho demostra el tancament del programa “Balears fa ciència”, després de divuit anys de programació ininterrompuda. Sens dubte, el seu director, Enric Culat, és un dels periodistes científics més veterans i informats de la nostra premsa. El seu programa era una meravella per saber conciliar continguts científics d’actualitat, amb un rerefons del país, arrelat a la nostra tradició cultural. En compte de potenciar el programa, de donar-li més temps i de no capolar-lo constantment amb espúries retransmissions esportives, IB3 ràdio ha decidit eliminar-lo de la graella. Quan tan necessària és la bona divulgació científica.
L’any 1764, Voltaire va escriure el conte “De l’horrible perill de la lectura”, una paròdia sobre una societat illetrada, que s’enorgulleix de la seua ignorància. El mateix es podria dir amb la divulgació de la ciència: fa l’efecte que fa nosa. I tan aviat com poden carreguen contra ella.
