El bosc de la Vallesa és un dels ecosistemes tresor del Parc Natural del Túria. Un espai ric en biodiversitat i, a més a més, de propietat de la família Trénor amb accés públic prohibit. I precisament aquesta pinada tan emblemàtica va estar seleccionada per a acollir la major part dels vint canons d’aigua del projecte europeu Guardian, el qual estudia com previndre els incendis en zones on la massa forestal conviu amb les àrees residencials.
La proposta de Guardian és interessant per a analitzar noves tecnologies per a la prevenció i també necessària, atès la proliferació de l’urbanisme dispers en zones arbrades llunyanes de l’àmbit de creixement natural de pobles i ciutats. L’objectiu de la iniciativa, liderada pels ajuntaments de Riba-roja del Túria i Paterna -amb participació d’Hidraqua, Medi XXI, UV, UPV i Cetaqua- és ben lloable i inspirador: augmentar la resiliència en zones d’interfície urbana-forestal i preservar no solament la natura sinó garantir la seguretat de les persones i els seus habitatges.
Aquest estiu hem comprovat la magnitud de la intervenció al bosc de la Vallesa per a instal·lar-hi els canons, des d’on es llançarà aigua depurada des d’unes torres que fan quasi vint metres d’altura per tal d’incrementar la humitat de la vegetació, previndre el foc o frenar les flames. La infraestructura compta amb un sistema de canalitzacions i dipòsits, la construcció dels quals han requerit un monumental moviment de terres al parc natural, iniciat fa mesos, davant l’estupefacció del veïnat per la destrucció d’espècies vegetals i per la mancança d’informació pública o implicació ciutadana.
Veient l’abast de les obres no es pot deixar de pensar com les polítiques europees d’investigació es decanten per l’impuls de les TIC i la bandera de la innovació, tot eixamplant l’optimisme tecnològic i deixant de banda inversions destinades a l’estudi de la biodiversitat, així com l’aplicació de solucions basades en la natura amb una gran capacitat per a l’adaptació climàtica. Guardian disposa d’una inversió de 5,5 milions d’euros, finançada al 80% pel Programa d’Accions Urbanes Innovadores per a mitigar el canvi climàtic de Brussel·les.
L’agost del 2002, el president nord-americà George W. Bush anunciava la flexibilització de la normativa ambiental a fi de facilitar la tala de boscos amb l’argument que s’evitaria l’elevada devastació dels incendis provocats per les onades de calor. Aquest tipus d’arguments polítics són impensables a Europa, tot i això, les accions de prevenció a la Mediterrània continuen resultant molt limitades. L’abandonament del món rural obliga a dedicar més esforços per controlar els grans focs perquè a diferència de l’Amazònia al nostre territori la massa forestal tendeix a augmentar.
Els incendis no són res nou als ecosistemes mediterranis, però “sí s’han produït diversos canvis, com ara els usos del sòl, l’escalfament global, noves demandes en la utilització del bosc, un medi natural més enfocat a l’oci o a activitats recreatives i més sensibilització ambiental”, com explicava recentment l’investigador del CEAM Alejandro Valdecantos.
Aquest agost hem lamentat que el sinistre d’Azuébar, a l’Alt Palància, haja cremat 420 hectàrees, 220 d’elles al Parc Natural de la Serra d’Espadà. A Catalunya la superfície arrasada es va disparar fins les 1.800 hectàrees, entre altres, a l’Anoia, la Conca de Barberà o Llançà. I el foc ha estat especialment virulent a altres països com ara Grècia, Itàlia (Sicília), Turquia o Rússia (Sibèria). L’acció de deu o vint canons no hauria de debilitar el compromís per veritables polítiques valentes i integral per afrontar els incendis durant tot l’any amb processos de participació ciutadana perquè esdevinguen una prioritat social més enllà de l’època estival.
