L’Estat espanyol contra l’aeroport del Prat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’Estat espanyol és el campió de la desobediència d’Estat a la Unió Europea: des de 2008 cada any la Comissió Europea obre uns 1.000 expedients de mitjana als Estats membres de la UE per incompliment de reglaments o per mala transposició de directives comunitàries. L’any 2016, a Espanya se li van obrir 83 expedients, de manera que és al podi dels tres països més incomplidors juntament amb Itàlia i Grècia. Curiosament, l’endemà cap diari espanyol no se’n va fer ressò, que per primera vegada (i arran d’una esmena meva aprovada per 530 vots a favor al plenari malgrat les maniobres en contra del PP) s’esmentaven explícitament els noms dels tres països més desobedients de la UE, en un exercici plenament anglosaxó de name and shame (anomenar per avergonyir). 

La setmana passada el senyor Enric Millo es va passejar per diferents mitjans de comunicació catalans justificant els retards en el control de passaports a l’aeroport del Prat i cap entrevistador no li va fer esment que Espanya estava incomplint de manera flagrant una altra normativa europea: l’article 15 del reglament 399/2016 de fronteres, aprovat pel Parlament Europeu, estipula que els Estats de la UE han de “disposar del personal i els mitjans adequats i en nombre suficient per fer el control de les fronteres exteriors”. De fa setmanes que l’aeroport de Barcelona és el que està patint els embussos i les cues més greus en el control de passatgers que entren i surten de tota la zona Schengen. 

En els principals aeroports europeus fa molts mesos que funcionen els lectors de codis de barres de bitllets d’avió i de passaports i documents d’identitat. L’Estat espanyol, doncs, ha tingut més d’un any per preparar els seus controls de fronteres als aeroports espanyols, cosa que sí que ha fet a Madrid-Barajas. Però ara descobrim que no ho ha fet a Barcelona-El Prat. El senyor Millo ens ha dit que hem de prendre paciència, que els embussos han estat puntuals... Espanya incompleix asimètricament un altre reglament europeu i, una vegada més, la pitjor part se l’emporta l’aeroport de la capital de Catalunya.

Cal fer constar que les pitjors cues al control de passaports han coincidit amb la inauguració des de Barcelona dels vols intercontinentals directes a Xangai (Air China) i a Los Angeles (Norwegian), llargament esperats. Aquests vols s’han inaugurat malgrat les traves burocràtiques d’AENA, últim cas d’una gestió centralitzada al món desenvolupat. Els retards dels passaports han provocat que avions surtin tard i que passatgers perdin els seus avions: no és pas la millor manera de començar i fins i tot creueristes nord-americans no han pogut embarcar al port de Barcelona! En el cas de Norwegian, per exemple, la companyia Iberia va anunciar que vindria també a oferir des de Barcelona les mateixes rutes: quina coincidència!, precisament la companyia que va abandonar la capital catalana per concentrar-se només a Madrid i que sempre ha menyspreat el potencial intercontinental del Prat.

AENA també coneix, amb 48 hores d’antelació, quin és el nombre exacte de passatgers que portarà cadascun dels avions que tenen previst aterrar o enlairar-se de cada aeroport. Per això, fins i tot el sindicat de la Policia Nacional espanyola UFPOL ha acusat el Ministeri de Foment (que mana sobre AENA), és a dir, el Govern del PP, de negligència clara en l’assignació de recursos a l’aeroport de Barcelona i ha advertit que aquest estiu els retards seran sistemàtics. Al ritme de creixement que està experimentant l’aeroport del Prat, un altre any de dos dígits en la taxa de creixement, aquest estiu hi passaran prop de 5 milions de passatgers al juliol i a l’agost. Aquests són el fets objectius i la meva lectura política és clara: en igualtat de condicions per competir, Barcelona superaria Madrid i això l’Espanya radial no s’ho pot permetre: l’Estat dissimula cada dia menys per anar contra el Prat... i acorralar el procés?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.