Predicar la unitat, explicar-ne les bondats i evidenciar la fortalesa d’una marca que durant més d’una dècada semblava ésser només reivindicada pels nostàlgics i que no és altra que la denominació de “Països Catalans”. Aquests ben bé podrien haver estat els objectius principals de la convocatòria del passat dissabte 21 d’agost a Salses, de l’edició d’aquest 2021 de l’Aplec Porta dels Països Catalans, que va comptar amb la participació d’un munt de gent compromesa i entusiasta.
Em refereixo a Jeanine Pano (regidora municipal de Salses), Andrée Escaré (tinent a l’Ajuntament d’aquesta ciutat), Jaume Roure (Porta dels Països Catalans), Pere Figueres, Montserrat Biosca (Òmnium Nord), David Codina i Adrià Bonjoch, Blanca de Llobet (Òmnium), Jordi Auvergne, Jep Bonet (delegació del Consell per la República), Franck Sala, Hervé Pi (president de Catalunya Nord per la Independència), Olga Morral i Francesc Ten, Josep Puigbert (Casa de la Generalitat), Maxime Cayuela, Elisenda Paluzie (ANC), Quarts de Tres, Escamot Groc i un servidor de tots vosaltres.
De fet, aquest Aplec que començava a les 16.59 hores a la Porta dels Països Catalans i que continuaria a les 18 hores a la plaça Major de Salses amb la celebració d’un acte polític i poètic, no és l’únic que s'ha organitzat aquests dies a la Catalunya del Nord amb l’objectiu de reflectir els anhels d’autodeterminació del nostre poble -fet que, si m’ho permeteu, contrasta amb la manca d’interès que sembla suscitar “la qüestió” un cop creuats els Pirineus. Em permeto igualment de recordar l’activitat que va organitzar el Comitè de Solidaritat Catalana de Perpinyà per al passat dimecres, 25 d’agost, a dos quarts de set de la tarda al celler Ecoiffier d’Alenyà i que, amb el nom de L’hora solidària, donaria veu a l’eurodiputat Toni Comín i a l’estimada Anna Gabriel.
Tot plegat no s’entendria si rere aquestes activitats no hi hagués un conjunt de persones associades que no són altres que les de l’entitat Porta dels Països Catalans, en al·lusió al monument que assenyala l’entrada en el territori que engloba aquesta denominació (la porta de tots els territoris de parla catalana, una porta “gran i oberta”, com ells mateixos defineixen). Aquesta associació troba els seus orígens en l’any III de la Generalitat de Catalunya restaurada i, en recordar la seva història, citen “l’autopista, columna vertebral segons les paraules del Dr. Batista i Roca, que unia finalment la Catalunya del Nord i el Principat. Hom aprenia en el Rosselló que una Porta de Catalunya anava a construir-se a la Jonquera”. Va ser llavors quan personalitats catalanes del Nord, entre les quals hi havia Joseph Deloncle, president de la Unió per a la Regió Catalana, van fer una protesta vehement. Una protesta que va resultar eficaç i que es va traduir en el bateig de la Porta Catalana en relació amb aquest accés situat a la Jonquera (on no comença Catalunya).
Tot això que us explico i pràcticament s'ha solapat en el temps amb la celebració a Prada d’una nova edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), concebuda com bé sabeu com un espai de llibertat i de trobada d’estudiants, professors, professionals, polítics i assistents en general que provenen dels territoris que conformen els Països Catalans. És precisament en relació amb la Universitat a Prada que, aquesta setmana, saltaven totes les alarmes en transcendir que tres agents de la Gendarmeria francesa es van personar en el recinte de la UCE interessant-se per conèixer la “ubicació” del president Carles Puigdemont. Potser l’eslògan “Unitat i llibertat” de l’encapçalament hauria d'haver despertat una mica més d’interès al Principat, no creieu?
