Aquesta casolana impunitat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ha tornat a passar. 30 de juliol. Divendres. Final de setmana. També final de curs polític, judicial, periodístic. I 10 anys de corrupció quotidiana tancats en fals en cinc minuts de badalls, basca i rúbriques somnolents a la Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València. A taula tota una dècada (5,25 milions de minuts), del 2004 a 2014, en què Consuelo Císcar va deglutir l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). D’altra banda, breu sinècdoque del que va fer el Partit Popular amb el conjunt de l’Administració valenciana. La sentència, menys de 40 pàgines, recull els acords de la Fiscalia Anticorrupció i la Generalitat amb els acusats a canvi de reconèixer la prevaricació, la malversació i la falsedat documental; i assumir una reparació del dany més pròpia de grans magatzems en liquidació.

Els fets provats són tossuts. Un. Císcar “ha desenvolupat tota la carrera professional vinculada al món de l’art, fent collita de grans amistats amb artistes i professionals del sector. Precisament per això, quan va accedir a la direcció del museu, va prendre la decisió de gestionar-lo com si es tractés d’una empresa privada, anteposant els interessos personals als principis d’eficàcia, eficiència i economia que són els que deuen presidir la gestió econòmica de qualsevol ens públic”. Dos. Císcar, “aprofitant els coneixements, els contactes i la posició al front d’un dels museus més importants de la Comunitat Valenciana, es va erigir en la coordinadora del projecte professional del seu fill, organitzant-li exposicions per diferents països, fent-les coincidir amb les exposicions que ella mateixa projectava en l’IVAM”.

El fill és Rablaci, nom artístic i acrònim de Rafael Blasco Císcar, únic hereu de glòries i misèries del matrimoni entre la corrupta confessa Consuelo Císcar Casabán i el corrupte confés Rafael Blasco Castany. La mare va posar la plantilla del museu al servei de la incipient carrera artística del fill, que llavors ni tan sols havia finalitzat Belles Arts. A banda de les hores que els treballadors van desviar a engreixar el currículum de l’alumne més avantatjat de sa mare, les empreses de transport d’obres d’art van invertir 143.883 € a fer rodar les escultures i fotografies de Rablaci per mig món. Així ho va relatar Lucas Marco a elDiario.es: la travessia d’un Phileas Fogg malcriat a qui no li bastaren els 80 dies preceptius per exhibir les obsessions sobre el temps, la matèria i l’efímer destí del suc de la taronja. Entre 2008 i 2011, el nen de la mamà va exposar en els millors centres i galeries de Portugal, França, Xina, Japó, Cuba, Xile, Mèxic, Argentina, Uruguai, Guatemala i República Dominicana.

Malgrat la grollera prevaricació, la Fiscalia Anticorrupció va exculpar Rablaci “atenent la seua curta edat i inexperiència” després la petició de la defensa. Imaginem tots els fiscals espanyols sobreseient delinqüents de raval i lleus robatoris de súpers i vehicles en solars, posem per cas, “atenent a la seua curta edat i inexperiència? De fet, una actitud covarda de Rablaci (abans menor d’edat mental que adult responsable de sa vida) i un moviment processal unflat de greuge comparatiu.

Bé, 143.883 € dilapidats a través de les firmes que dirigia el també condemnat Enrique Bienvenido Martínez Murillo, el qual, a canvi de beneficiar el “fillíssim”, va ser compensat amb tota mena de contractacions de l’IVAM, “alguna de les quals adjudicades tot incomplint greument la normativa de contractació pública”, diu la sentència. Martínez va crear un monopoli de cinc mercantils que va copar els contractes en el trasllat d’obrgs i que li va reportar un benefici fraudulent de 3,7 milions. I quin és el càstic a tant de diners públic desviat? Un any i mig de presó per a Císcar, un any per a Martínez (a més de 4.200 € de multa) i un altre any per al tercer condemnat, Juan Carlos Lledó, l’ex-director econòmic, que ja ho va estar abans per pornografia infantil: durant els escorcolls al museu li van trobar fotos sexuals de menors. Lledó va reconèixer els fets a canvi de 1.080 € de multa i sense que el delicte l’impedira continuar al seu lloc de treball, ni més ni menys que a la Secció d’Avaluació i Qualitat Educativa de la Conselleria d’Educació.

I què passa amb la responsabilitat civil? 50.000 € pels fons desviats i 25.000 € pel dany a la reputació de l’IVAM. Sí, només 75.000 € a dividir entre tres. Així són les rebaixes de juliol dels jutjats valencians. I sense dret a rèplica. La sentència és ferma. I tot això per la manca d’acusació popular que faça de contrapès a una fiscalia esdevinguda en ONG de malfactors. D’acusació popular, n’hi havia, Acción Cívica, però es va retirar en el darrer moment. Una situació que demana una reflexió sobre aquesta necessària figura i que serà objecte del proper espai.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sergi Tarín
Sergi Tarín

Cronista i periodista valencià.