Sánchez, Armengol i la incertesa

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com és prou conegut, la líder socialista mallorquina abandonà Pedro Sánchez per Patxi López i només quan els avals deixaren el basc sense cap possibilitat tornà apostar a favor de Pedro Sánchez. Fins ara, Francina Armengol sempre havia posat messions -a les eleccions internes, tant a Balears com en l'àmbit federal- a favor del cavall guanyador des del primer moment. Per primera vegada ha hagut de rectificar. Prova de la incertesa que tot el procés ha generat, i genera, en el PSIB.

No hi ha dubte que els dirigents socialistes balears volien que no guanyés de cap manera Susana Díaz. Des d'aquest punt de vista estan d'enhorabona. Però així com anaren passant les setmanes i l'enfrontament entre les dues candidatures amb opcions de victòria -les de Díaz i Sánchez- es va anar fent més dur i descarnat, arrufaren el nas. No els agradava gens ni mica el camí que prenia l'elecció de secretari general. I no en relació a qui guanyés finalment la disputa, sinó per mor de tot el que pogués passar a partir de l'endemà. En converses informals confessen que estan molt preocupats perquè no veuen gens clar que es pugui refer la unitat del partit. I per a ells això és terrible. Perquè saben que la marca PSOE els suposa un percentatge força alt dels vots que recapten a les urnes autonòmiques. I les pròximes se celebraran d'aquí dos anys. Ja estan en el temps en el que, facin el que facin, sempre miren, encara que sigui de coa d'ull, cap a l'horitzó electoral. Per això volen, necessiten, un PSOE tranquil, unit i que els aporti la quantitat habitual de sufragis. Llavors, amb l'estratègia de vendre la imatge d'una Francina Armengol com a gran defensora dels interessos balears davant el pèrfid Madrid conservador -finançament, inversions, etc.- confien en tenir feta la resta de la feina necessària per tornar assolir suficients vots i escons per mantenir la presidència i el Govern a través de pactes.

Per tant, la possibilitat que la brega interna federal es mantingui viva -i no és bon senyal que Díaz hagi avançat el seu congrés regional per evitar que Sánchez li organitzi una candidatura alternativa- es converteix per al PSIB en una amenaça molt seriosa a efectes domèstics. Més encara perquè el flanc polític illenc no està tan tranquil com es podria pensar. En efecte, fa pocs mesos la previsió de la cúpula del PSIB era gaudir d'una segona meitat de legislatura plàcida, sense les sorpreses desagradables de la primera. Però allò previst ha saltat pels aires en qüestió de setmanes. Per una banda, la crisi dels contractes no es pot donar per acabada: Més per Mallorca pateix per la possibilitat d'actuacions de la fiscalia anticorrupció que l'afectin políticament. Quelcom que complicaria fort ferm la relació entre aquest partit i Podem. I per si faltava res, a la formació morada ha supurat l'enfrontament per la secretaria general entre Alberto Jarabo, actual líder; i la portaveu, Laura Camargo, que aspira a ser la nova cap.

Dit amb unes altres paraules. Armengol confiava fa només uns mesos en tenir la segona part de legislatura plàcida i favorable. I ara es troba amb una situació interna del PSOE endimoniada i amb seriosos problemes en els dos socis, Més i Podem. Tot el contrari del que volia. Massa incertesa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.