Un dels efectes més notoris de la crisi del coronavirus haurà estat la difusió de l'expressió “sector de l'oci nocturn” per designar les discoteques i els bars de copes, i també la seva elevació al rang d'interlocutor social, amb el mateix nivell i consideració que qualsevol altre sector econòmic. D'un temps cap aquí les notícies en van plenes: el sector de l'oci nocturn reclama tal cosa, el sector de l'oci nocturn exigeix tal altra cosa, el conseller o consellera X es reuneix amb el sector de l'oci nocturn, entrevistem avui el portaveu dels empresaris d'oci nocturn de la Costa Tal. Han fet les seves manifestacions, s'han plantat davant de seus de governs, de delegacions i de ministeris, han exhibit pancartes i llegit manifestos. Han fet servir amb profusió, en les seves expressions davant dels mitjans de comunicació o a les xarxes socials, expressions del tipus “el menjar dels nostres fills”, “treure'ns el pa de la boca” o “un plat de calent a taula”.
Tanmateix, als establiments “d'oci nocturn” no s'hi serveixen plats de sopa ni menús infantils, ni s'hi elabora pa ni en despatxen. Als locals d'aquest ram allò que se serveixen són estupefaents, de vegades legals i d'altres no ben bé, o no gens. No s'entengui això que dic com un retret, i encara menys com un retret moral, perquè aleshores seria ben hipòcrita. Un servidor mateix va ser assidu a l'oferta “de l'oci nocturn” durant un munt d'anys, i no seré ara jo qui faci el paper de beata falsa. O el del capità Renault (Claude Rains) a Casablanca, quan exclama “Quin escàndol, aquí s'hi juga!” dins el cafè d'en Rick (Humphrey Bogart), just abans que comparegui un empleat del club per entregar-li els diners que ha guanyat a les taules de joc. Però la coneixença del “sector” fa augmentar la, diguem-ne, estranyesa —i el riure davant de segons què.
A Mallorca, concretament, existeix una forta preocupació per la reactivació del sector de l'oci nocturn. Succeeix que Regne Unit (si més no, en el moment d'escriure aquest article) persisteix en la seva decisió de mantenir Balears dins les destinacions turístiques amb semàfor vermell, perquè no les considera segures. En conseqüència, el turisme britànic de moment no pot venir a Mallorca, i aquest era el turisme que molt majoritàriament acudia a Magaluf, l'indret costaner que ha convertit Mallorca en referent mundial del turisme de gatera. Que aquest turisme sigui indesitjable, però, ni tan sols entra en consideració: es tracta de l'aliment dels fills, del pa de cada dia, del plat de calent a taula, etc. El sector de l'oci nocturn culpa del fet que no arribin els turistes britànics els governants, principalment Francina Armengol i Pedro Sánchez, als quals acusa d'un munt de coses: des de no saber negociar “amb els anglesos” fins a tenir una espècie de fixació arbitrària contra els treballadors del sector, als quals se suposa que volen abocar a la misèria, no se sap per què.
El sector de l'oci nocturn, reconeguem-ho, està habitat per gent que en certes circumstàncies pot resultar divertida, però que a la vegada sol tenir un coneixement esquemàtic de la realitat i uns paràmetres d'anàlisi una mica rudimentaris. El sector de l'oci nocturn de Balears, en concret, està fascinat per la presidenta de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso, a la qual consideren una excel·lent aliada, per bé que el seu govern no hagi concedit ni un sol ajut al sector de l'oci nocturn. Però tant se val, és una partidària de la llibertat i ho ha demostrat enviant la gent a prendre canyes encara que sigui al preu de fer pujar els índexs de contagis. El sector de l'oci nocturn, què hi farem, està molt decantat (fins i tot sense adonar-se'n) ideològicament cap a l'extrema dreta, i aquest és un element que potser val la pena tenir en compte quan es parla amb tanta alegria d'aquesta respectable i altament productiva activitat econòmica.
A Eivissa, per la seva banda, estan enormement preocupats per la reobertura de les grans discoteques, que pel que es veu també són proveïdores de plats de sopa calenta i pans acabats de sortir del forn. Tal vegada podria ser interessant investigar quina relació puguin tenir aquestes discoteques (si és que en tenen alguna), així com les zones de turisme britànic —de borratxera—, amb el fet que Mallorca i Eivissa siguin ports estratègics en el narcotràfic que ve de Llatinoamèrica i que, des d'aquestes illes, salta a la Península (singularment, a Catalunya i al País Valencià, on també opera un sector de l'oci nocturn de magnituds considerables) i a bona part d'Europa. Però vaja, mentrestant felicitem-nos perquè l'economia dels Països Catalans compta amb un puntal tan sòlid com el del sector de l'oci nocturn, al qual mai no acabem de fer la justícia de què seria mereixedor.
