Sigui hivern o estiu, sempre ben abrigats. Samarreta tèrmica, jersei, armilla encoixinada, guants, calçat gruixut. Segur que sabeu de qui parlo: dels dependents i dependentes de la cadena de botigues BonÀrea, que ja superen les 500 a tot l'estat espanyol, segons informa la web del grup. I és que entrar a aquests establiments és com entrar a un frigorífic. Si és estiu i la cua és llarga, ja tremolo de pensar l'estona de fred que hauré de patir mentre no arriba el meu torn. A l'hivern no suposen cap treva per refugiar-se de les baixes temperatures: hi fa tan fred com a fora.
Quan entro a alguna d'aquestes botigues, de vegades els hi deixo anar: “No teniu fred?”. “No, anem ben abrigats, no passa res”, és el que acostumo a obtenir com a resposta. Però l'altre dia, en llençar la pregunta, em vaig emportar una sorpresa: “Sí, i tant. Encara que vagis abrigada, el fred se't va posant a dins i no hi ha manera de treure-te'l”.
Neveres a la majoria de parets completament obertes que no paren de refrigerar el local des de les nou del matí que obre fins a les nou de la nit que baixa la persiana. Dotze hores amb els motors dels frigorífics funcionant ininterrompudament per mantenir freds els productes i, de retruc, tota la botiga, inclosos els qui hi treballen i els que hi compren. Un dispendi enorme d'energia.
L'objectiu? Algú em va dir un dia que ho fan perquè la gent no s'hi estigui massa estona, per fer fugir ràpidament la clientela i renovar-la permanentment. No ho sé si és cert. A mi el que em provoca és pensar-m'ho bé dues vegades abans d'entrar-hi. El que imagino és que si no hi ha cap porta de vidre que faci d'obstacle entre comprador i producte (com sí que passa a la majoria de supermercats), la compra pot ser més compulsiva.
Tant hi fa la raó. El cas és que deuen tenir estudiat que els genera més beneficis. A una part de la balança hi col·loquen les despeses en electricitat i a l'altra els guanys suplementaris. El resultat els deu sortir positiu. I el fred que passen els treballadors? Això ni ho deuen posar a la balança.
És legal treballar en aquestes condicions? Un reial decret de 1997 estableix que “la temperatura dels locals on es facin treballs lleugers ha d'estar compresa entre 14 i 25 ºC”. No hi he anat amb termòmetre, però pel fred que jo hi he passat, diria que sovint baixen de la legislació permesa. Tot i que pot ben ser que respectin escrupolosament el que marca la llei. Amb mig miler d'establiments, no se la jugarien.
He navegat per la web del grup BonÀrea. Llegeixo la carta del president a l'informe anual de 2019 de la Corporación Alimentaria de Guissona, S.A. Celebra els resultats de la corporació i reconeix que “ho estem fent gràcies a l'entrega exemplar de tot el nostre personal, que sense dubte està assumint riscos”. Es refereix als riscos associats a la Covid-19, però jo no puc evitar pensar en els riscos per a la salut de treballar amb fred vuit hores cada dia durant els dotze mesos de l'any (traient els dies de vacances, és clar, que, si jo fos ells, els passaria a la platja prenent el sol per omplir-me amb el record de l'escalfor durant la resta de l'any).
Per cert, el president, que acaba la carta amb un “Que Déu ens ajudi”, és Jaume Alsina Calvet, que la Viquipèdia ens explica que “fou l'últim alcalde de Guissona previ a la democràcia”, altrament dit, el darrer alcalde franquista del poble. I també ens fa saber la Viquipèdia que el van guardonar el 2010 amb la Creu de Sant Jordi “en reconeixement al gran impuls donat al progrés del sector primari català”.
Desconec en què ha beneficiat el senyor Calvet al sector primari. Em sorgeixen força dubtes, però no em posaré en aquest jardí. El que sí que constato cada vegada que entro en un dels seus establiments és que els seus empleats es pelen de fred, encara que no ho reconeguin en públic. I que enriquir-se a costa de la salut dels altres és criminal.
