La ciència com a aliada del progrés social. Aquest és el model de recerca que sempre ha practicat l’investigador del CSIC Xavier Querol, recentment investit doctor honoris causa per la Universitat Jaume I. A la seua lectio, el científic morellà va destacar noms rellevants de la ciència de Castelló, compromesos amb la ciutadania, com ara Vicent Sos Baynat, Avelino Corma o José Royo Gómez, “qui va proclamar la II República des d’un balcó a Morella”, assegurava. Perquè aquest geòleg no sols es va implicar en l’avanç del coneixement, en institucions com ara el Museu Nacional de Ciències Naturals, sinó que va exercir un paper polític com a diputat en les Corts Constituents de 1931 per Acció Republicana, promovent la ciència com a servei públic.
Aquest esperit de treballar des de la investigació pel bé comú ha orientat la carrera professional de Xavier Querol en l’àmbit de la qualitat ambiental vinculada a la contaminació atmosfèrica, el qual, actualment, ha pres una dimensió d’importància cabdal, tant per al desenvolupament com per a a garantir la qualitat de vida de les persones a llarg termini. El seu compromís, però, no és nou, sinó que disposa d’una extensa trajectòria amb protagonisme en esdeveniments ambientals clau.
Ho assenyalava la rectora de l’UJI, Eva Alcón, durant la seua intervenció. Xavier Querol va participar, juntament amb el seu pare, en les manifestacions contra la central tèrmica d’Andorra (Terol), pel seu impacte a les comarques dels Ports i El Maestrat. De fet, una vintena de municipis van presentar una querella per delicte ambiental contra Endesa, atès els efectes de la pluja àcida en els boscos, com també el deteriorament de la qualitat de l’aire a causa de l’emissió de diòxid de sofre, entre altres, atès que el combustible principal fet serevir en aquesta planta era el lignit.
El jove estudiant a la Universitat de Barcelona es va comprometre amb les generacions futures tot impartint xarrades sobre la cura del medi ambient, moltes d’elles a la seua Morella natal, mentre que com a científic ja internacional va fer una crida als moviments socials dels Ports per advertir sobre els riscos davant el fracking. El catedràtic d’enginyeria química
de l’UJI Eliseu Monfort, responsable de sostenibilitat de l’Institut Tecnològic de la Ceràmica (ITC), va subratllar en la laudatio com Querol s’ha involucrat amb la societat tant en l’àmbit local com europeu: “Als anys noranta va participar en l’elaboració de les directives de qualitat de l’aire, també va ser assessor del Govern estatal; va implicar-se en plans de la millora de la qualitat de l’aire de grans ciutats i el seu paper va estar fonamental per a la zona ceràmica de Castelló, sense oblidar que va liderar informes clau per al diagnòstic ambiental de l’accident miner d’Aznalcóllar”.
La veu experta de Xavier Querol també és una referència imprescindible en aquesta pandèmia provocada per la Covid-19, atesa la seua experiència en dinàmiques de contaminació atmosfèrica, com també de presència de pol·lució en ambients interiors, en transports públics o en l’ús de materials per a fabricar mascaretes per a evitar la transmissió del virus. A més a més, Querol és generós amb la transferència de coneixement en tots els àmbits perquè, amb humilitat, es caracteritza per la seua accessibilitat als mitjans de comunicació.
L’ecòleg nord-americà Garret Hardin va descriure la tragèdia dels bens comuns en relació a la sobreexplotació dels recursos naturals, vinculada a la contraposició entre els beneficis individuals i col·lectius. La qualitat de l’aire que respirem és, malauradament, protagonista d’aquesta teoria i Xavier Querol es va mostrar molt contundent al seu discurs a l’UJI. “L’exposició a aire contaminat ja és el quart factor de mortalitat a escala global, després de la pressió arterial, el tabac i la dieta inadequada, segons publicada The Lancet el passat octubre”, asseverava. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja xifra en 374.000 les morts prematures cada any a la Unió Europea per la pol·lució –han baixat des del 1990, quan arribaven a un milió-, mentre que el Banc Mundial, en paraules de l’investigador de l’IDAEA-CSIC, “estima que els costos associats a la contaminació atmosfèria impliquen una despesa que representa el 4% del PIB mundial”.
La lectio valenta de Xavier Querol Carceller també va advertir els polítics dels apressants desafiaments per millorar la qualitat de l’aire tot subratllant la millora del sector de la indústria, a diferència del trànsit, responsable del 70% de les emissions. “És clar on hem d’actuar. S’aposta pel creixement econòmic i l’ocupació, però s’ha de prioritzar la salut. Perquè, en opinió de Querol, recollint la sentència del catedràtic Monfort: “Hem d’acabar amb la fam sense fum”.
