Feia molt de temps que no en sabia res, anys. I quan l'altre dia em va escriure un missatge pel whatsapp, no tenia ni idea de qui era perquè sempre em passa això que amb els canvis de telèfon perdo bona part de l'agenda.
“Bon dia Laia! La detinguda divendres per la policia a Canàries soc jo”. Detinguda a Canàries? No sabia de ningú que haguessin detingut a les Canàries.
És l'Olga, barcelonina de 56 anys que vaig conèixer el gener de 2016 a Lesbos, quan moltes persones vam anar-hi per ajudar i fer d'altaveu a la situació que es trobaven centenars de milers de persones que fugien de guerres, conflictes i pobresa. Arribaven a les illes gregues per demanar refugi a la Unió Europea, escapaven de la depredació i destrucció provacades per la indústria armamentística, les corporacions energètiques, les empreses d'extracció de recursos i un llarg etcètera d'interessos econòmics.
No n'havia sabut res més des de feina cinc anys, de l'Olga. I ara resultava que l'havien detingut a Gran Canària. 24 hores en una comissaria i després cas sobreseït i l'Olga lliure sense càrrecs. La vaig trucar.
Em va explicar que va estar anant a Lesbos regularment fins al 2019. La seva tasca era acompanyar persones arribades a Grècia per fer els tràmits de sol·licitud d'asil a través de l'Eix Ciutat Refugi de Barcelona en Comú. Però el 2020 va adonar-se que les dificultats per demanar i aconseguir l'asil també succeïen a l'Estat espanyol.
Quan l'Olga va aterrar a Gran Canària el novembre passat, hi havia unes 2.600 persones dormint al moll d'Arguineguín, poble pesquer i turístic. Finalment les autoritats havien traslladat totes aquestes persones a hotels i altres instal·lacions turístiques de l'illa, buides per la pandèmia.
L'Olga s'ha dedicat des de novembre a ajudar un advocat canari a atendre joves migrants que volen fer la sol·licitud d'asil. Al principi ho feia sola, ara ja són un grup de més de vint persones vinculades a la plataforma ciutadana Somos Red, que ha acabat agrupant tothom de l'illa que tenia ganes d'ajudar els qui arribaven des de l'Àfrica.
El que fa l'Olga és ajudar els nois a preparar la documentació a presentar i acompanyar-los a comissaria per entregar-la. Divendres 19 estava a la comissaria de Las Palmas, que és l'única de l'illa on es pot fer la sol·licitud d'asil i, com que un noi tenia problemes a la cua per entregar la sol·licitud, ella va anar a demanar explicacions i un policia li va barrar el pas de males maneres. “Em va dir que no passés i em va empènyer, jo em vaig agafar al seu braç per no caure i ell em va tornar a empènyer, jo li vaig dir que no m'empenyés. La seva resposta va ser detenir-me i de males maneres”.
Ella m'explica que va estar tranquil·la durant les 24 hores que es va allargar la detenció. Sabia que no havia fet res dolent i que la denúncia no tindria recorregut, com així va ser. L'atestat policial assegurava que havia agredit a un agent de policia: “El va agafar pel braç dret, el va sacsejar i va intentar tirar-lo a terra”. Digués el que digués l'atestat, l'advocat de la detinguda va desmuntar totes les acusacions, el fiscal no va presentar cap càrrec i el jutge va sobreseir el cas i la va alliberar sense càrrecs.
Ara l'Olga està preparant una denúncia contra el policia que la va detenir i contra un altre policia que es va negar a donar-li aigua durant una llarga estona de la detenció. “Si a mi, que anava elegant, amb talons, soc blanca, de cabells rossos i parlo un perfecte castellà, m'han tractat així, no vull saber el que els fan a nois de vint anys arribats a la Unió Europea amb embarcacions precàries i que no saben com defensar-se”.
El que li preocupa ara és la criminalització de la solidaritat. Perquè el seu cas no és l'únic. Dilluns següent van detenir un treballador de la Creu Roja que anava en bicicleta i es va apropar a saludar als nois que feien cua davant la comissaria. Es van abraonar sobre ell cinc policies. Finalment la cosa ha quedat en una multa per no portar mascareta (recordem que per fer esport no és obligatòria).
“Temo que això pot ser l'inici de la criminalització de l'ajuda ciutadana, com ha succeït al Mediterrani amb els vaixells d'Open Arms i altres”.
El govern més progressista de la història ha estat incapaç de reduir l'exportació d'armes, no ha aturat la participació d'empreses espanyoles en la sobrepesca a costes africanes ni ha accedit a suspendre les patents que permetrien als països més pobres accedir a les vacunes contra la Covid, per posar només tres exemples. I ara vol espantar les persones que solidàriament vulguin ajudar qui arriba a l'estat per intentar viure un futur millor.
