Ja hi tornem a ser, per obra i gràcia de les togues. La musiqueta que ressona. Si no, veieu. Un cop el TSJC ha conclòs que existeix un "interès públic intens" per celebrar les eleccions catalanes el 14 de febrer a causa de la situació de "bloqueig i precarietat institucional que afecta la legitimació" del Govern en funcions, tothom a votar.
En el context actual, el “mentrestant” resulta especialment interessant. Poso el focus en algunes ingerències més. Dijous 28 de gener, la Junta Electoral Central (la JEC per als amics) va denegar que personal de Correus pogués anar a les residències de gent gran a recollir els vots dels residents. Va respondre, per tant, negativament a la petició de la Generalitat de Catalunya per evitar que les persones grans hagin de sortir per anar als col·legis electorals. Preciós.
El mateix dia es va fer públic que el Tribunal Constitucional avala la capacitat sancionadora de la Junta Electoral Central durant el període de campanya. De debò, que ric. Si no fos que les conseqüències d'aquest punt tenen precedents funestos i massa recents.
El divendres 29 de gener, la Junta Electoral Provincial (JEP) va reconèixer l'existència de presos polítics i exiliats catalans a l'Estat Espanyol. Va ser a través de la resolució amb la qual va prohibir l'homenatge als presos i exiliats durant la campanya electoral que plantejaven des de l’ANC. Al text de la resolució s'hi pot llegir: "Es denega la sol·licitud de concentració dels dies 1 i 8 de febrer en homenatge als presos polítics i exiliats". Brodat.
Insisteixo: de contradiccions i de feina n'hi ha per a tothom, durant la campanya. Si no, que li ho diguin a la Junta Electoral de Barcelona, que aquest mateix dimarts feia públic que ha rebut més de 3.000 impugnacions i que requereix del suport i assistència d'un metge per respondre les peticions. Quina feinada se'ls hi gira...
Que hàgim de votar quan ho dictaminen els tribunals i no les nostres institucions ja és ben trist, i no fa més que reflectir el terreny guanyat pels poders de l'Estat al llarg d'aquests darrers tres anys. Vull recordar que el 30 de gener passat ha fet tres anys de la no investidura del president Puigdemont, màxim representant del Govern legítim destituït pel 155. Les conseqüències de la decisió del president Roger Torrent de suspendre aquell ple va posar fi a l'escenari de la restitució, i ha marcat el compàs de la política catalana d'una legislatura que va començar com no volíem i que acabarà quan no ho hem ni tan sols decidit.
Sigui com sigui, la campanya ha començat i sembla que votarem el 14-F. Quantes persones, com i quines derivades en resultaran, de tot plegat, no ho sabem. Sí que veiem quin to i quines temàtiques marquen l'inici de la campanya. El cinisme s'imposa en equacions com que algú de la colla del 155 prometi més vacunació si guanya, encara que sigui amb els vots cedits de l’extrema dreta que vol afusellar 26 milions de persones... Ens està quedant un dibuix ben galdós.
Cuideu-vos i cuidem-nos més que mai, aquests dies. I malgrat que sóc conscient que el panorama pot resultar-vos entre poc i gens engrescador, recordeu que votar és sempre guanyar, perquè és allò que ha fet fort aquest poble i l'única eina possible per avançar en l'obtenció de la República Catalana. Tot allò que vulguem conquerir col·lectivament, en l'Europa del segle XXI, cal conquerir-ho primer a les urnes. Ens hi retrobem el 14-F, doncs!
