Badalona és una de les ciutats més importants de Catalunya. Fa poc ha estat noticia per un motiu ben desgraciat: un incendi en una nau on malvivien nombroses persones migrades va provocar diversos morts i ferits.
El conegut periodista Enric Juliana és de Badalona. L’alcalde del PSUC elegit l’any 1979 a les primeres eleccions municipals posteriors al franquisme, Màrius Díaz, va tenir l’encert d’incorporar-lo al seu equip. Més de quaranta anys després, el febrer de 2020, quan la pandèmia començava a mostrar la seva cara terrible, Juliana va intervenir de forma rigorosa i sentida en el merescut homenatge que la ciutat va tributar a Màrius Díaz. El darrer llibre de Juliana, “Aquí no hem vingut a estudiar” (Arpa, 2020) és un relat de la lluita dels comunistes contra el franquisme. La presó de Burgos centra la història d’una resistència que, tot i els seus punts foscos, fou indubtablement heroica. El llibre explica que Enrique Múgica va decidir deixar el PCE i entrar al PSOE perquè volia arribar a ser ministre: ho va aconseguir. L’anècdota ajuda a entendre la transformació de la política després de la dictadura. Els altres internats a Burgos no serien mai ministres i varen haver d’espavilar-se a la vida sense gairebé cap tipus de reconeixement oficial. El fil conductor de l’obra és la trajectòria exemplar de Manuel Moreno Mauricio, un mecànic de Badalona, nascut a Andalusia i militant comunista, que fou veí del jove Juliana. L’autor, en el tram final del llibre, fa tota una declaració d’amor a la seva ciutat; una ciutat que juga un paper destacat en la política catalana.
Des del mes de maig Badalona torna a tenir un alcalde del PP: Xavier Garcia Albiol, conegut per les seves actituds populistes contràries a la migració. Albiol estimula les pors d’un sector de la ciutadania presentant les persones que venen de fora com una amenaça per la convivència. Sap manipular l’apel·lació a la seguretat, un desig de bona part de la població que l’esquerra sovint no valora. Davant l’incendi va tractar als afectats com a presumptes delinqüents sense entrar en el drama social que hi havia al darrere; i es va espolsar tota responsabilitat: la culpa era dels anteriors consistoris i d’uns jutges que es van veure obligats a recordar-li que ell no havia denunciat la situació per cap via legal.
Unes setmanes després, l’ex alcaldessa Dolors Sabater era nomenada cap de llista de la CUP a les eleccions al Parlament. Les clarificacions en política sempre son positives. Sabater a les darreres eleccions locals havia encapçalat la candidatura de Guanyem, una llista d’ERC que incorporava a la CUP. De forma interessada, va jugar, fins i tot gràficament, amb l’equivoc que també representava l’espai d’Ada Colau. Una noia jove, l’Aida Llauradó, va tenir la valentia de desfer l’embolic impulsant una candidatura d’En Comú Podem que, malgrat totes les dificultats, va obtenir dos regidors. Després de la dimissió de l’alcalde socialista, Garcia Albiol va arribar a l’alcaldia gràcies a la manca d’entesa de les altres forces polítiques. Tothom pot tenir la seva part de culpa, en especial un PSC que no va assumir les conseqüències del trist final del seu alcalde; però ningú té mes responsabilitat en aquell fracàs col·lectiu que Dolors Sabater: tot i presidir un grup que el trencament amb ERC havia deixat en tan sols quatre regidors, va decidir que “jo o Albiol”. I va ser Garcia Albiol. Tot un missatge de cara a les eleccions al Parlament: Sabater, que ara diu que és més a prop de Junts que dels Comuns, és la garantia de que la CUP no participarà en cap pacte d’esquerres. Bona noticia per a Laura Borràs.
Badalona és actualitat per una tragèdia; i per una situació política lamentable. En moments així el país necessitaria badalonins com Manuel Moreno Mauricio.
