Salvem el Botànic va portar la terra fèrtil fins a les voreres i l’asfalt de l’avinguda de Ferran el Catòlic de València per organitzar una sembra oberta i col·lectiva. Així va començar la mobilització cívica més emblemàtica de la ciutat per denunciar la seua oposició a la construcció d’un hotel de tres torres de 21 plantes en un indret estratègic, entre el vell llit del riu del Túria i el Jardí Botànic de la Universitat de València. Era el maig del 1995 i després d’una travessia de 22 anys de ferm compromís en defensa de l’urbanisme sostenible i la conservació del patrimoni històric i el paisatge natural, aquest grup de persones va aconseguir una victòria històrica per a la ciutat. Un batalla que va ocupar quasi tots els anys de govern de l’alcaldessa Rita Barberà.
La plataforma nascuda a l’antiga seu d’Acció Ecologista Agró es va dissoldre en 2017, quan no solament la construcció de les tres torres estava paralitzada sinó que el consistori havia fet una permuta de solars als promotors, la qual va requerir l’enderrocament d’edifici de l’Ajuntament de València a l’avinguda d’Aragó, símbol de l’anterior govern local socialista. Han passat tres anys des d’aquell moment d’eufòria sostinguda, a l’espera dels nous plans i la preservació de l’espai del ciment, a l’aguait també dels conflictes ambientals oberts a la capital. I precisament hem de celebrar que els últims dies de 2020 s’ha arribat a un acord per a salvar, definitivament, el Botànic i recuperar aquesta façana de la ciutat.
Després de diverses idees que no van fructificar com ara els horts urbans o un espai museístic per a la història natural, l’Ajuntament i la Universitat van crear una comissió mixta per tal d’arribar a un consens. Finalment, vint-i-cinc anys després de la constitució de Salvem el Botànic, s’ha aprovat el conveni per al solar de Jesuïtes. Aquest acord històric —el qual no ha aconseguit l’atenció mediàtica que es mereix a causa de l’actual pandèmia per COVID-19— planteja la creació d’un jardí singular centrat en el conreu valencià i l’agricultura urbana a fi de crear un espai formatiu al voltant de l’horta, la seua història i biodiversitat, alhora que donar continuïtat i complementar el Jardí de les Hespèrides inaugurat en l’any 2000, i la col·lecció del Jardí Botànic, des de 1802 traslladat extramurs al lloc actual, aleshores conegut com l’Hort de Tramoieres.
Aquest consens institucional de Joan Ribó i Mavi Mestre es produeix, precisament, quan tant en l’àmbit europeu com en el local, són actius grans debats i transformacions cap a la sostenibilitat. En primer lloc, l’European Green Deal, aprovat fa un any per Brussel·les, implica el desenvolupament d’un pla per a restaurar la biodiversitat, reduir la contaminació i impulsar l’ús eficient dels recursos mitjançant l’avanç cap una economia neta i circular, la qual haurà d’implicar la preservació de la salut i la recuperació econòmica amb un model més sostenible, just i inclusiu. Paral·lelament, el consistori promou el Pla Verd i de la Biodiversitat de València, promogut pel vicealcalde Sergi Campillo, i l’Estratègia Urbana i l’Agenda Sostenible, sota el lideratge de Jordi Peris.
“La societat valenciana ha d’apreciar la lluita de Salvem el Botànic contra una operació especulativa dintre d’un espai de la universitat, per a tots. D’un espai de ciència, de cultura, de vegetació. Un museu viu i un lloc d’encontre i participació”. D’aquesta manera va agrair l’exrector de la Universitat de València Pedro Ruiz la tasca del moviment ciutadà durant la celebració del comiat a l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic. Ciència, natura, cultura i diàleg hauran d’arrelar al solar de Jesuïtes i començar a donar fruits, rememorant aquella collita impossible d’unes llavors cuidades durant vint-i-cinc anys per Salvem el Botànic.
