El passat dimecres, la consellera de Cultura del Govern català, Àngels Ponsa, va presentar en roda de premsa les característiques i previsions -pendents com estem de l'evolució de la pandèmia- que afecten la gira de la Producció Nacional de Circ. Una iniciativa que, com les seves homòlogues en d'altres disciplines escèniques, neix amb la voluntat de “reforçar la importància de les manifestacions culturals per al benestar general i, en la mesura del possible, seguint totes les garanties i reserves necessàries, vol lluitar per mantenir viva l’activitat cultural al país”.
Van avalar la iniciativa personalitats culturals de pes com el director del Festival Grec de Barcelona, Cesc Casadesús; el director de l’espectacle Estat d’emergència, Joan Ramon Graell, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, Carles de la Rosa. Recordem que aquesta primera producció es va estrenar el juliol passat en el marc del Grec, i l'objectiu és facilitar que aquest Estat d’emergència pugui viatjar a partir d'ara pel territori promovent i donant suport a la creació circense actual de mitjà/gran format vinculada a creadors i artistes catalans. Figueres, Olot, Badalona i Lleida són, aquest any 2020, les ciutats on la producció farà parada. L'any vinent la gira té previst continuar a Vilafranca del Penedès, Manresa, Sabadell, Vic, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès, Palma, Tortosa, Viladecans, Girona, Reus i, per finalitzar, Santa Coloma de Gramenet.
Aquesta primera Producció Nacional de Circ que suma l'incentiu a la producció i l'alè del Departament de Cultura i del Grec, crec que és un bon exemple de com hauríem de fer les coses. Aquest treball en xarxa, en col·laboració estreta entre administracions, centres productors i municipalisme, ens garanteix facilitar l'accés a la cultura a tota la ciutadania, independentment del seu lloc de residència, origen social o possibilitats econòmiques. De fet, rere aquest objectiu noble i necessari (que es fonamenta en un dret, el dret universal d'accés a la cultura), hi ha el pols i la feina de companyies molt notables com Nilak*, un projecte que a partir del circ i les arts contemporànies treballa per a la construcció d'una carpa mòbil que afavoreixi l'esperit nòmada de la companyia i que permeti fer cultura, compartir cultura amb les persones que viuen en poblacions petites o fins i tot comarques en les quals encara no hi ha equipaments culturals per a la ciutadania. La seva proposta artística és d'una gran sensibilitat però se sustenta en unes dades molt rellevants: el 26% de les comarques catalanes (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Conca de Barberà, Lluçanès, Moianès, Montsià, Pallars Sobirà, Priorat, Terra Alta i Vall d’Aran) no tenen cap teatre o equipament cultural segons dades del propi Departament de Cultura (2019). Cal posar fil a l'agulla ja.
En aquest sentit, la Producció Nacional de Circ és un projecte de país que s’integra dins les mesures establertes en el Pla d’Impuls del Circ 2019-2022 que impulsa el Govern de Catalunya en col·laboració amb l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC). Aquest programa de creació i dinamització de públics pretén afavorir l’accés al circ i sensibilitzar la població amb aquesta art escènica sovint més desconeguda i que fins ara tenia més dificultats a l’hora de programar-se en els grans espais escènics municipals.
Amb tot plegat, em pregunto: si en aquesta primera gira hem estat capaços de sumar-hi Palma (on cal reconèixer la molt bona feina de Josep Ramon Cerdà, abans a l'Institut d'Estudis Baleàrics, en la línia d'entendre que compartim un mateix marc cultural i lingüístic), per a quan hi podrem sumar un equipament ubicat al País Valencià? Ho posaré en un lloc preferent de la meva carta als Reis (als bons).
* Poques hores després de lliurar aquest article, Nilak va ser reconegut amb un dels Premis Lluís Carulla.
