El debat de política general de Balears es va tancar absurdament amb una polèmica de baix to entorn de la presència de Francina Armengol i alguns dels seus col·laboradors a un bar de copes de Palma, en plena pandèmia, etc. Una tempesta dins un tassó d'aigua, com encertadament va qualificar l'episodi el mestre Guillem Frontera, que el PP i el seu líder Biel Company degueren pensar que els proporcionava un bon pretext per exigir la dimissió d'Armengol (que, per descomptat, no es produirà) i, si més no, per guanyar-se uns quants dies de protagonisme i titulars de premsa. Dona una idea de la falta de rumb i de la desesperació que deu haver-hi dins el PP, que esperen però no veuen que el coronavirus els faci la feina de tombar els governs de coalició, així el d'Espanya com el de Balears. En vista d'això, s'agafen a l'estratègia d'embrutar l'actualitat amb tot allò que troben que els pugui ajudar en aquesta tasca. Company i el PP de Balears ho fan en petit, intentant degradar la credibilitat de l'executiu amb el que, per altra banda, és un error impropi d'una política amb tantes hores de vol com la presidenta del Govern Balear. Casado i el PP de Madrid ho fan a l'engròs, mirant de desprestigiar el govern de Pedro Sánchez davant de la Comissió Europea, a compte de la pugna per la renovació de la cúpula judicial espanyola. En els dos casos es tracta d'enterbolir l'escenari tant com sigui possible, amb la voluntat d'afeblir l'adversari (que, per al PP, sempre és l'enemic) i creuant els dits perquè un 2021 implacablement negre el faci caure del poder.
La qüestió realment urgent a Balears, tanmateix, no és altra que la de sempre, només que ara s'ha tornat més acuciant que mai: el finançament, o més ben dit, l'infrafinançament que tornava a denunciar la setmana passada la portaveu del Govern Balear, Pilar Costa, que va reconèixer en roda de premsa que, l'any 2021, les Balears tornaran a quedar per sota de la mitjana del finançament estatal. També va recordar que el sistema s'hauria d'haver revisat l'any 2014, que la falta d'un finançament adequat és una constant que en aquest cas es pot qualificar d'històrica, i que les Balears són la segona comunitat a l'hora de fer aportacions a les arques de l'Estat, però la novena a l'hora de rebre algun retorn. Podia haver afegit que el dèficit fiscal de les Balears ha arribat al 14%, i que en aquestes condicions, parlar d'espoli no és una exageració retòrica sinó una descripció prou acceptable de la realitat.
De Balears s'ha dit sovint que és un laboratori de moltes coses, i ara ho és (i aviat ho serà d'una manera molt més crua i aguda) de les conseqüències de la crisi del coronavirus. La dependència de l'economia balear respecte del turisme no és que sigui excessiva, sinó que és pràcticament total, i això fa que la crisi econòmica i social que patirà sigui, per força, especialment dura. Balears és un país d'un milió de persones repartides de manera molt desigual en les quatre illes que formen el seu territori, i una part molt important de la seva població activa treballa mig any sí i mig any no, temps durant el qual la majoria perceben el subsidi d'atur i/o es dediquen a petites activitats dins l'economia submergida. No fa falta haver estudiat gaire economia per adonar-se que, com a model, aquest plantejament és inviable a mitjà termini, i en aquest sentit, més d'un analista considera que el covid-19 no ha fet més que precipitar una decadència que de tota manera era inevitable.
El problema és que tot això (el monocultiu turístic, la població activa immersa en un mercat laboral pervertit, fins i tot el milió llarg de ciutadans que són ciutadans de les Balears) és senzillament invisible des de Madrid (i fins i tot des de Barcelona, però aquesta seria una altra qüestió), on predomina encara una idea mental de cocoters i uns aborígens que viuen prenent el sol i fent vacances tota la vida. Faig broma, però no exagero gaire: mai cap governant espanyol s'ha pres seriosament les Balears, a pesar de ser una contribuent neta a les arques de l'Estat, per la senzilla raó que, a la pràctica, el seu pes polític es redueix a vuit diputats al Congrés que solen anar-hi a exercir la més estricta disciplina de partit. En el repartiment dels 140.000 milions que el fons europeu de recuperació ha destinat a Espanya, ja s'ha vist en les primeres aproximacions que Balears té molts números per quedar-ne despenjades o relegades com és habitual, i més a la intempèrie que mai. I davant de l'hivern que s'acosta, és peremptori que el Govern de Francina Armengol faci tot allò que sigui capaç, i alguna cosa més, per revertir aquesta inèrcia. Els fons de recuperació, i l'activació real d'un REB o règim especial, haurien de ser objectius irrenunciables.
