La pandèmia per la COVID-19 i el recorregut de l’actual canvi climàtic, quant a investigació científica, evidències ambientals i conscienciació, obliguen a avançar cap a noves narratives. Relats que superen el sacrifici de la població o l’esforç personal, per la suposada salvació del planeta, cap a perspectives que impliquen més optimisme i empoderament de la ciutadania perquè participe i lidere canvis menuts, de proximitat, però amb gran potencial d’impacte per a la sostenibilitat i la salut globals.
La comunicació del canvi climàtic ha estat marcada, tradicionalment, per les perspectives més catastrofistes, fins i tot, sensacionalistes i apocalíptiques, atès que el periodisme ambiental troba el seu germen en el succés i la denúncia ecologistes. I altres diversos condicionants com ara les rutines a les redaccions dels mitjans, les dinàmiques de les xarxes socials o les limitacions dels lobbies econòmics.
En les últimes dècades hem viscut dues potents onades d’efervescència en la informació i mobilització pel clima, i hem comprovat com la seua decadència ha estat marcada per declivis econòmics, no tant per desinterès de la població. Entre 2006 i 2007, es va produir un gran boom del canvi climàtic en l’àmbit mundial, marcat per diverses fites: l’informe econòmic Stern del Govern britànic, la publicació del quart informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU o la difusió del documental Una veritat incòmoda d’Al Gore. La crisi del 2008 va esborrar de l’agenda mediàtica la prioritat del canvi climàtic.
El fenomen Greta Thunberg i els Fridays for future constitueixen la segona gran mobilització d’atenció mundial envers el clima. Malgrat el seu impacte i la seua connexió amb la joventut, i tot i la difusió mitjançant les eines digitals i l’atenció captada per les institucions internacionals, l’impacte del coronavirus i la recessió consegüent també van fer frenar en sec l’atenció mediàtica i de l’opinió pública davant les noves prioritats socials.
El canvi climàtic requereix una estabilització com a prioritat en l’economia, la societat i la política, és a dir, limitar la seua vulnerabilitat en el context capitalista. Potser, sense eixir de l’actual paradigma econòmic, un bon exemple d’aquest avanç és l’aprovació, el passat setembre, del Green Deal per part de la Comissió Europea, amb una dotació de pressupost d’un miler de milions d’euros. Aquest Pla verd té la missió, mitjançant una desena d’eixos, de promoure la recerca i la innovació cap a la transició social justa i sostenible, tot impulsant la recuperació post-COVID-19 en solucions basades en la natura, entre altres tendències, les quals connecten amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS).
El Green Dealadvoca per la participació de la ciutadania en el debat climàtic, la voluntat de promoure canvis socials, culturals i de conducta, a més de potenciar la implicació en aquest àmbit, l’engagement, en anglès. En aquest sentit, a la Universitat Jaume I (UJI) vam crear, ara fa un any, el Living Lab Planeta Debug, amb el cofinançament de la Fundació Daniel i Nina Caraso en el seu programa d’Art Ciutadà.
La nostra iniciativa, creada per un grup interdisciplinari de professors i investigadors de l’UJI, pretén abordar el canvi climàtic des de l’univers dels videojocs i de l’art amb dinàmiques de cocreació i ludificació per facilitar la implicació, especialment, de la població més jove. Perquè estem convençuts que és apressant, des de les universitats públiques, afavorir tant les narratives de l’optimisme climàtic com les dinàmiques il·lusionants i de proximitat on el joc, l’entorn digital i les complicitats de la interacció puguen esdevindre potents vectors de transformació cap a la sostenibilitat.
