La declaració de la Cultura com a bé essencial per part del Govern català minimitzarà els efectes que ocasionaran les noves restriccions vinculades a la segona onada de la Covid19.
En aquest sentit, l'Acadèmia Catalana de la Música es va avançar al que ja estem vivim aquesta setmana en forma d'anunci de noves i més severes restriccions a causa de l'entrada de ple en la segona onada de la pandèmia que està afectant ja no només l'Estat espanyol sinó pràcticament tot el continent europeu. En què consisteix, aquest anar “un pas per davant” de les conseqüències econòmiques gravíssimes que la Covid està provocant en el sector musical, molt particularment, i cultural per fer-ho extensiu? Doncs en elevar a les màximes autoritats del Govern de la Generalitat un autèntic Pla de Rescat que parteix de l'anàlisi i la quantificació, en xifres, de la magnitud de la tragèdia.
Us en comparteixo algunes d'especialment rellevants en la línia de posar en valor no només allò d'inherent a la Cultura (que ens fa ciutadans crítics, més lliures i sobretot més feliços) sinó la seva traducció real en llocs de treball, en riquesa i en creixement econòmic, a banda de qüestions socials i d'altres d'estudi encara precoç com són els beneficis que la Cultura mostra des del punt de vista de la salut i del benestar personal.
Les xifres principals que presenta aquest Pla de Rescat inclouen la reducció de fins a un 75% de l'activitat musical respecte l'estiu de 2019. L'entitat que lidera Gerard Quintana assegura que un 90% dels músics tenen entre 0 i 10 concerts contractats o aparaulats durant el darrer trimestre de 2020 mentre que un 70% dels músics no tenen cap concert contractat o aparaulat pel 2021.
Igualment cal destacar la dificultat d'aquest col·lectiu per accedir a ajuts públics: tan sols el 15% dels músics han pogut cobrar la prestació extraordinària per a artistes i només el 18% dels músics s'han pogut acollir a l'ajut per cessament d'activitat d'autònoms.
Per subsectors, les dades no milloren: entre el 10 de març i l'1 de setembre de 2020, el sector discogràfic català ha perdut aproximadament un 65% dels ingressos. Les edicions de discos físics i els llançaments recents han deixat d'ingressar un 85%, mentre la distribució digital ha caigut al voltant d'un 25%. També es recullen, pràcticament a manera d'estudi, dades com la suspensió de més de 10.000 esdeveniments que haurien aplegat fins a vuit milions i mig d'espectadors.
Insisteixo, com passa sovint amb les xifres, rere la fredor de les dades s'amaga la realitat d'un sector que suma les seves reivindicacions a molts d'altres també fortament afectats per la pandèmia. M'adono que us comparteixo aquestes reflexions poc després que a Catalunya s'hagin pres decisions realment difícils per la seva repercussió directa en l'economia (que és també la vida) de moltes petites empreses, sobretot de l'àmbit de la restauració. A Brussel·les fa setmanes que convivim amb aquesta imatge de bars i restaurants tancats que és la traducció més evident que la situació no està en absolut sota control. Però sigui com sigui, per molt fredes que ens semblin les xifres aquestes deriven en unes peticions molt clares, si més no en el cas de l'Acadèmia de la Música Catalana.
El sector reclama, i ho citaré textualment, “uns ajuts proporcionats, concrets, i específics per poder rescatar-lo”, així com el compromís per part de les administracions a l'hora de prioritzar o tirar endavant les programacions previstes (de totes les administració, llegeixo amb preocupació alguns casos greus a nivell local de poca seriositat en les cancel·lacions d'esdeveniments culturals que garanteixen el compliment de la normativa vigent: distància, mans, mascaretes i aforaments reduïts). I per acabar, però no menys important, l'Acadèmia apunta la necessitat d'estructurar un marc legal que reguli l'activitat digital que s'endevina no com a substitutiva però sí en coexistència amb l'activitat presencial.
Són només alguns dels aspectes que conviuen, en el temps, amb la realització d'activitats culturals molt rellevants -aquesta setmana n'hem tingut grans exemplars com la 23a Fira Mediterrània de Manresa o la commemoració, aquest dimarts, del Centenari del naixement de l'Orquestra Pau Casals al Palau de la Música, a Barcelona- i que ens marquen el camí per a la resolució d'un conflicte que va molt més enllà de la normativa laboral.
