Em permetran els amables lectors del setmanari EL TEMPS que posi la banya aquesta setmana en qüestions presumptament alienes a la més estricta -i possiblement estrident- actualitat.
I és que fa un munt de dies que vull parlar-vos del projecte Camins del català, avui també un web consultable en obert, que impulsa la Direcció General de Política Lingüística del Govern de Catalunya. Es tracta d’una proposta articulada a manera conjunt d’itineraris que tenen com a objectiu conèixer i estimar la llengua catalana en el seu context territorial. Aquesta mena de ruta, que promou la Institució Francesc de Borja Moll, aplega un total de 381 municipis i llocs que van recorre el filòleg Antoni M. Alcover i els seus col·laboradors més fidels entre els anys 1900 i 1923. En el marc d’aquests més de vint anys de sortides compartides, els filòlegs van dedicar-se a recollir els mots i les expressions de les diferents variants dialectals dels territoris de parla catalana, amb els quals més tard van elaborar aquesta eina tan valuosa que és el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) de mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll.
M’agrada d’imaginar-me aquests savis de la llengua com a autèntics exploradors d’una realitat que era no únicament lingüística sinó principalment sociolingüística. D’aquí que el seu retrat resulti en aquests moments d’autèntica emergència en relació al català (com ja us explicava fa un parell de setmanes a recer de la lectura de l’últim llibre de Carme Junyent) no només gratificant sinó rellevant i posi en valor una feina imprescindible, la dels experts, en tot procés de codificació i normativització d’una llengua que es vol completa.
Com us deia, tot aquest treball és actualment un web que porta per nom la Ruta del Diccionari català-valencià-balear i que recull, per exemple i en el cas del Principat, el periple dels lingüistes per les comarques de Tarragona, un dels punts principals en la seva recerca filològica a Catalunya, així com també una visita a les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, on van recollir 1.429 registres de paraules. En el cas illenc, s’hi reflecteixen diferents espais de Palma, que va ser el quarter central on es va gestar el DCVB; així com la ruta per València, per conèixer la variació del valencià dins de la unitat lingüística de la llengua.
Sigui com sigui, Camins del català aglutina des d’allò més bàsic com és l’actitud dels parlants a la petja que han deixat figures il·lustres o la pròpia llengua en la toponímia, sense oblidar un aspecte tan clau com són les varietats geogràfiques i dialectals d’una llengua. Són rutes d’interès tant per a aquelles persones que volen aprofundir en el coneixement del català com per a les que tot just volen descobrir-la perquè comencen a parlar-la.
Per acabar, destacar-vos que en aquest projecte lingüístic i cultural hi podreu resseguir la ruta Homilies d’Organyà i les rutes Pompeu Fabra per Barcelona, Gràcia i la Catalunya del Nord, que porten a terme el col·lectiu Ruta Pompeu Fabra, entre d’altres. Hi podeu accedir amb un clic.
I, ara sí, fet aquest parèntesi que apel·la al bo i millor de tots nosaltres en tant que membres d’una mateixa comunitat lingüística i cultural, seguim enganxats a una actualitat que, en tant que no escapa a l’excepcionalitat més absoluta -ves, aquesta setmana els tribunals espanyols només s’han carregat un president de la Generalitat-, resulta també la més habitual de les rutines. Convindrem que és una manera anòmala d’arribar al tercer aniversari del referèndum de l’1 d'Octubre. No obstant això, ens deixa una nova lliçó: allò que no puguis guanyar a les urnes, que t’ho facin guanyar els jutges.
