Em direu que soc naïf. Però no em podia creure el que estava escoltant. El senyor representant dels API (agents de la propietat immobiliària) afirmava sense despentinar-se que el mercat s'autoregula i que això és el que pot frenar l'encariment dels lloguers.
L'anava escoltant mentre l'entrevistava Laura Rosel al Matí de Catalunya Ràdio sobre la Llei per regular els preus dels lloguers, i me l'imaginava un senyor que devia fer pudor de resclosit, amb una americana massa gran i un enorme anell daurat. Però el busco a les xarxes i descobreixo que no, que en Joan Company no és com en Cassen, el protagonista de “De professió: API”, aquella sèrie de TV3 de finals dels vuitanta que aleshores ja em semblava antiga. Resulta que és un home de mitjana edat i ben plantat.
Sí, ja ho hauria de saber. El mercat és descarnat i funciona perquè n'hi ha molts que s'hi apunten a fer negoci aixafant qui calgui. I si cal mentir, ens posarem ben guapos i mentirem on calgui per defensar a capa i espasa els nostres interessos. En aquest cas, per negar l’innegable: que si no es posa fre des de les administracions públiques, els preus dels lloguers continuaran creixent.
Però em segueix sorprenent que algú que coneix perfectament que en sis anys el preu del lloguer ha augmentat 30 vegades més que els salaris (com denuncia el Sindicat de Llogateres), tingui la capacitat d'afirmar sense despentinar-se que això ho resol el mercat. Perquè a més això no va d’una discussió de xifres, això va de tota l’angoixa que genera que una gran part de les famílies catalanes es veuen obligades a destinar més del 50% dels ingressos a pagar el lloguer.
Per sort, els agents immobiliaris no se n’han sortit i la llei ha tirat endavant. El text aprovat hauria de permetre congelar i rebaixar els lloguers a 60 municipis de més de 20.000 habitants. Hi ha hagut 71 vots a favor (JxCat, ERC, Comuns i CUP) i 63 en contra (PSC, Cs, PP, PDECat i Demòcrates). Els quatre diputats del PDECat s’han desmarcat per primera vegada de JxCat i han votat contra la llei. També han fet un vot negatiu els del PSC. Sí, el mateix partit que lidera el govern més progressista de la història a l’estat espanyol i que ja està estudiant la llei «per veure si hi ha col·lisions amb la Constitució» i, si així ho considera i no convenç el govern català de fer-hi canvis, portar el text al Tribunal Constitucional. Sí, el mateix partit que forma part del govern «de progrés» que lidera Colau a Barcelona.
El senyor representant dels API, en Joan Company, m'ha recordat l'Òscar Pierre, el jove propietari de Glovo, l’empresa de compra, recollida i enviament de comandes. Actualment Glovo té una plantilla a l’estat espanyol de 1.500 persones contractades i, segons la mateixa empresa, uns «50.000 repartidors autònoms que col·laboren amb la plataforma diàriament».
Rellegeixo algunes de les entrevistes que han fet a Òscar Pierre al llarg dels darrers cinc anys. A banda de la indignació perquè la majoria són massatges del periodista a aquest “emprenedor” (com massa sovint succeeix a les seccions d’economia dels diaris), les respostes no tenen pèrdua: “Amb els glovers no estem generant llocs de feina fixos. Som una solució per la gent que necessita un ingrés addicional”. “Els glovers estan d'acord en les condicions perquè si no hi estiguessin, no voldrien treballar amb nosaltres”. “Som una solució i això ens emociona molt, perquè creiem que estem canviant el món”.
Millor riure per no plorar.
A les entrevistes descobrim que té «molta fortalesa emocional per afrontar constants ‘nos’ i crisis reputacionals». I ens explica com viu el dia a dia: «M’encanta la natura, combinar esport i aire lliure, passo molta estona amb la meva nòvia que em dona molt suport. Vaig patint i gaudint, però, en general, val molt la pena. El que estem vivint és un somni i hem de gaudir-lo». És que és tan proper que te n'hi aniries a fer un cafè!
Els monstres moderns poden ser ben plantats i simpàtics. Però continuen sent monstres.
